15 de novembre de 2019
15.11.2019
Diari de Girona

Un sepulcre socialista

15.11.2019 | 01:26
Un sepulcre socialista

Un dels motius que van portar Pedro Sánchez a obtenir un resultat no desitjat en els passats comicis –la qüestió catalana entre ells– va ser l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos, la seva gran oferta electoral. Però el tret li va sortir per la culata. Sense desitjar-ho va despertar la mòmia del dictador, la del gran inquisidor de la desraó i va obsequiar Vox amb milers de vots. Franco va actuar com a Fiscal Major del Regne per dret propi, és a dir, pels seus collons. Va robar diners, béns i hisendes al poble. Va practicar una exorbitant repressió basada en el terror. Durant la pau, amb la complicitat de capellans i militars, imitant a destres com Chamaco o El Cordobés que després de desllogar el toro a traïció donaven una volta triomfal a la plaça, va depurar tothom, propis i estranys.

Moltes d'aquelles víctimes van ser obligades a construir el seu gegantesc mausoleu del Valle de los Caídos. Als que no treballaven amb afany i persistència, els ajusticiava. Les execucions s'efectuaven, a les nits, davant les tàpies de la vall convertides en paredons d'afusellaments. Per estalviar temps i diners, els cadàvers s'enterraven al peu del mateix panteó.

Quan a la fi va morir Franco en olor de santedat, va ser enterrat al Valle de los Caídos. Però les úniques autoritats que van assistir a la cerimònia van ser la seva vídua Carmen Polo, l'arquebisbe de Toledo Marcelo González Martín, la primera dama de Filipines Imelda Marcos i el dictador xilè Augusto Pinochet, l'únic cap d'Estat present. Encara així la seva empremta, tenebrosa i sòrdida, va formar part del paisatge urbà de moltes ciutats. Noms de molts carrers i places en el seu honor, banderes amb l'àguila preconstitucional, monedes amb la seva efígie i l'escut del règim despòtic, estàtues, emblemes i pasquins d'ultradreta. El franquisme no va deixar de bategar a foc i sang fins que l'any1988 va morir la Senyora. A partir de llavors els diferents Governs democràtics que anaven succeint-se van obsequiar els Franco amb títols nobiliaris i subvencions.

Aquesta situació es va mantenir fins que la Cambra Baixa va convalidar el Decret del Govern de Pedro Sánchez per a desenterrar la mòmia del dictador. Fins aquí tot perfecte. El TS va declarar ajustada a dret l'exhumació. Sánchez va declarar a l'Assemblea General de l'ONU que «tanquem un capítol nefast de la història negra del meu país: l'exhumació del sàtrapa ha estat una gran victòria per a la democràcia i la llibertat». Però Sánchez no tenia altre objectiu que guanyar les eleccions. La seva egolatria, més aviat utòpica enfront dels comicis, li impedia reflexionar. Es va tornar un somiatruites. Durant la campanya van ser molts els errors comesos contra el sentit comú. Amb l'exhumació de Franco, incorre de nou en una pífia de solemnitat. Si bé havia dit que la cerimònia es faria de nit, sense estridències i sense periodistes i publicitat, per evitar escalfar els ànims i no donar munició als contraris, va fer tot el contrari.

Es va cantar el Cara al sol, es van proferir crits de «Viva Franco», es va embolicar el taüt de la mòmia amb l'estendard de la família i la llorejada de San Fernando, van celebrar la missa, conjuntament, el fill del coronel Tejero, condemnat per rebel·lió, i el prior de l'abadia benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos, Santiago Cantera, candidat de Falange en dos processos electorals. Sánchez va perdre milers de vots en favor de VOX. Una facció despòtica d'extrema dreta integrada per milers de fills il·legítims del dictador la doctrina del qual segueixen estrictament. Franco la va sintetitzar així:

– «No m'importa si són o no culpables dels càrrecs que se'ls imputen. Considerant que hi ha hagut delictes de rebel·lió, he arribat a la conclusió que haig de condemnar i condemno per a tots els penats, a morir agarrotats».

Aquesta és la principal aspiració de Vox, reimplantar la pena de mort per a tots aquells que atemptin contra la unitat d'Espanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit