Hem viscut dos simulacres de referèndum i cap ha servit per a l'objectiu que té qualsevol consulta. Hem viscut un judici llarguíssim amb centenars de testimonis, pèrits, documents i proves. Hem viscut una sentència que no ha agradat a ningú; a uns per dura i a altres per tova. Hem viscut quatre eleccions generals i dues d'autonòmiques, sempre pensant que els resultats aportarien alguna solució que mai ha arribat, ni arribarà a curt o mitjà termini. Entremig de tots aquests fets, els ciutadans hem viscut a l'espera de si al següent es veurà la llum al final del túnel. El proper esdeveniment és l'extradició, o no, dels líders que en el seu moment van intuir que l'Estat ja no estava de punyetes i van fugir cames ajudeu-me. I quan arribi la resolució, hi haurà uns guanyadors i uns perdedors i potser es tornaran a tallar carreteres i es minarà una mica més l'economia d'aquells que no tenen cap culpa ni responsabilitat. Però a una part de l'independentisme -especialment els que llencen la gent a la carretera, on a ells no se'ls veu mai el pèl- els serà igual, tot i que saben que aquests actes no porten a enlloc. Les barricades, rere les quals s'empara Carles Puigdemont (i Quim Torra), no són la solució a res ni faran que la independència algun dia tingui una mínima possibilitat.
