16 de novembre de 2019
16.11.2019

Sobre l'informe Szpunar

16.11.2019 | 01:27

He tingut per norma no fer pronunciaments polítics sobre resolucions judicials. Aquesta constant es pot trobar durant i després de la meva etapa com a legislador espanyol en representació del districte electoral de Girona i sota les sigles de CIU. Crec que també és una manera –n'hi ha d'altres– de servir a la divisió entre poders que tot estat de dret ha de tenir, preservar i, si cal, millorar. Segurament per això, quan vaig veure que TV3 i el seu canal 3/24 oferien dimarts quatre versions distintes i contraposades sobre l'informe del polonès Maciej Szpunar, advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en relació amb la qüestió prejudicial plantejada per la Sala Segona del Tribunal Suprem a sol·licitud d' Oriol Junqueras i, endemés, les va anar barrejant amb opinions polítiques, vaig decidir anar a la font, però això no ha estat possible pel simple fet que no es troba publicada en ser un acte de tràmit. Així que he anat esporgant entre les informacions publicades i he trobat els dubtes que segueixen.

La primera qüestió: pot el Tribunal Suprem plantejar una «qüestió prejudicial» davant el Tribunal de la Unió Europea? L'Szpunar, segons allò dit per la televisió del règim independentista, sembla haver dit que «no». Si fos així, cosa en la qual no crec, l'advocat general se situaria extramurs del dret europeu. Serveixin com a exemple les Recomanacions (2012) del mateix TJUE: «(la qüestió prejudicial) és un mecanisme fonamental del Dret de la Unió Europea, que té per objecte proporcionar als òrgans jurisdiccionals dels Estats membres els mitjans perquè la interpretació i l'aplicació d'aquest Dret siguin uniformes a la Unió». Per tant, el TS sí pot plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE.

La segona qüestió: Hi ha un règim electoral comú que obligui a tots els estats membres de la UE pel que fa a la conformació del Parlament Europeu? Sí i no. Sí pel que fa a principis rectors –dret de sufragi actiu i passiu dels no nacionals, sistema de votació per llistes i proporcional, topall mínim del 5% de vots a escala nacional sobre els vots emesos vàlidament, incompatibilitats dels diputats i data comuna d'elecció, però no hi ha un règim electoral europeu comú pel que fa a la resta del procediment. El gruix del procediment electoral és, doncs, de competència exclusiva del seus Estats membres. Aleshores no pot ser cert que l'Szpunar digui el contrari.

La tercera qüestió: Espanya compleix amb aquests principis rectors? Sí, només cal anar a la LOREG per comprovar-ho. I també observa amb alta precisió l'encàrrec de completar la resta del procediment electoral que, aquí, com en altres molts països, finalitza amb el jurament o promesa d'acatament de la Constitució com a obligació prèvia a l'entrega de l'acta de diputat. En Dret Administratiu, se'n diu «perfeccionament» o acte obligat perquè «guanyi eficàcia» quelcom, com ara el pas de diputat electe a diputat en plenitud de facultats i d'atribucions. No és pur formalisme, com li fan dir a l'advocat general del TJUE, sinó exigència legal sense el compliment de la qual no s'arriba a la condició d'eurodiputat.

La quarta qüestió: Quan un eurodiputat electe adquireix la immunitat que pregonen tant l'article 9 del Protocol 7 com l'article 3 del Reglament de l'Eurocambra? Segons que s'ha publicat, l'advocat Szpunar la situa en el mateix moment de ser elegit. Si és certa aquesta afirmació, afirmo taxativament que no disposa de base legal. Aleshores, el parer del polonès esdevé una elucubració personal sense cap fonament en Dret. Entenc que en no trobar-se reglat per la normativa europea, s'integra en el corpus legal-electoral de cada Estat. Per a més significació favorable al meu parer: l'absència de la «presa de possessió» de l'escó per part de l'eurodiputat en el mateix Reglament de la Cambra. És una comissió ad hoc qui examina les credencials lliurades pels Estats.

Llavors, on es troba el quid de la qüestió prejudicial plantejada pel TS i admesa a tràmit pel Tribunal de Luxemburg? En puritat allò que pretén l'advocat polonès és que el TJEU s'inhibeix a favor de l'Eurocambra. Acadèmicament, per nota, però en cap cas res que vingui a anunciar-nos que els europarlamentaris espanyols empresonats per sentència ferma o fugits de la justícia ja disposen d'immunitat. Nova farsa al servei de l'independentisme, que s'ha afanyat a fer-la circular per les xarxes. Nova carnassa per als irreductibles i nova estafa per a la gent de bona voluntat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook