Bones pràctiques

Francesca Barti i Comalat CADAQUÉS

És típic de molts tenir el mal costum de criticar i de fer judicis gratuïts; en canvi, és típic de pocs de saber escoltar sense judici i posar-se a la pell de l'altre/a. Uns tenen la neurosi per sobre la línia de la normalitat i els altres, per sota.

Tanmateix és cert que algunes persones diuen naps d'altri i amb freqüència resulten ser exageracions d'una veritat insignificant, sovint engalanada pels problemes de la mateixa que emet judicis.

Existeix un col·lectiu de persones que actuen com robots programats per criticar i fer judicis, no saben fer res més.

Per tant, estareu d'acord que un tant per cent elevat de la població és més inconscient que conscient de la seva xerrameca.

Una vegada un amic em va dir: he començat a aprendre la bona pràctica de no fer judicis ja que fa poc temps havia criticat una amiga pel que li va passar i anys més tard em va passar a mi.

Són valentes, i punt

Xavier Serra Besalú girona

Em va cridar l'atenció un cartell, escrit en un cartró, que una senyora baixeta duia el dissabte 26 d'octubre, a la gegantina i pacífica concentració en favor de la llibertat al carrer Marina.

No aconsegueixo deixar-hi de pensar, especialment quan algunes amistats meves -de bona fe- se'm queixen de com són de violents els nostres joves.

No és veritat: la violència és, cada cop més, d'Estat: ens estan podrint la bona policia catalana i en volen tòrcer la narrativa.

Hi ha de tot, arreu, cert, però aquell rètol -escrit de pressa i amb minsos mitjans- deia la veritat: «Les nostres filles no són violentes, les nostres filles són valentes». I punt!

El feixisme necessita enemics, i ara els funciona la catalanofòbia. Però la narració criminalitzadora mentidera fa créixer el nas, i ja ens n'adonem, oi?

Carta al senyor Josep M. Bosch; Visca la Guàrdia Civil (3)

Mateu Frigoler Teixidor Canet d'Adri

Benvolgut senyor Bosch: Què més voldria jo que poder alabar també la nostra policia autonòmica. Per desgràcia no puc fer-ho per moltes raons. La comarca del Gironès pateix des de fa molt temps una allau de robatoris. Si passa per la carretera de Bescanó, veurà una gran pintada en una paret que diu «prou robatoris». Al meu poble actual, Canet d'Adri, podem llegir-hi també cartells iguals o pitjors. El més indignant és que la policia sap qui són els lladres, on viuen, de quin color porten la samarreta, i no fan res. Per què no fan escorcolls a les seves vivendes per intentar recuperar quelcom del robat? Per què no volen ni saber qui els compra tot el que roben? Per què no puc recuperar la meva moto nova, si tothom sabia que la tenien ells a casa seva? Per què es pensa vostè que els de Vox pujen com l'escuma?

Segons vostè, en temps de la Guàrdia Civil rebien justos per pecadors. Vull dir-li que tinc 77 anys i en vaig viure 65 a Bescanó. Durant 35 anys vàrem tenir la sort de tenir per veïns la G.C. Des d'aquí faig un petit homenatge a aquella gent, al sargent Fèlix i tot aquell jovent d'andalusos i extremenys, simpàtics, agradables i bones persones. Nanos amb ganes de sorprendre't cada dia, dient alguna frase en català.

Nosaltres, com a constructors, patíem sovint robatoris a les obres. Cap problema, en 24 hores tot tornava al seu lloc. Com molt bé em va dir un caporal dels Mossos, «eren altres temps». Sí senyor, eren temps en què el més petit robatori quedava resolt. Potser sí, hi havia alguna garrotada, també n'hi ha ara en qualsevol manifestació. Els que érem els nens de la postguerra en vàrem rebre moltes de bufetades, de pares i de mestres, peró s'ha de reconèixer que quan convé són una bona medicina.

Ara els delinqüents són intocables, ells sí que poden esperar un avi a la sortida d'una caixa i pegar-lo per robar-li la pensió. Li parlo com a familiar d'una persona gran a qui per robar-li la varen tirar per terra. Les greus ferides que va patir, més tard, varen ser la causa de la seva mort.

Si s'han de canviar lleis, que ho facin aviat. Sí, senyor Bosch, és veritat, abans els malfactors tenien molta por de la G.C. Ara la tenim nosaltres d'aquesta gent.