17 de novembre de 2019
17.11.2019
editorial

El diàleg com a eina contra el bloqueig

17.11.2019 | 06:00

El mapa polític que van dibuixar els resultats de les eleccions generals de diumenge passat feia pensar que s'acostaven setmanes d'incertesa, inestabilitat i picabaralles, perquè les votacions del 10-N no només no havien resolt els problemes per a la governació que s'havien derivat dels comicis anteriors, el 28-A, sinó que els havien agreujat: el PSOE aguantava prou bé, però perdia presència parlamentària; el PP creixia de manera important i Vox experimentava un ascens encara més notable que el convertia en la tercera força al Congrés, per davant d'Unides Podem, que experimentava una apreciable davallada. Encara que per davallada la de Ciutadans, una autèntica debacle que condemnava el partit taronja a la pràctica insignificància i que acabaria provocant l'endemà la dimissió del seu líder, Albert Rivera. Per acabar de completar el panorama, independentistes i nacionalistes treien bons resultats, i es produïen noves incorporacions de partits minoritaris; tot plegat, un trenca-closques encara més difícil de resoldre.
Però quan no havien passat ni 48 hores de les eleccions, i tot just es començava a parlar de possibles acords, de vots a favor i en contra de la investidura, d'abstencions, etc. els líders del PSOE i d'UP, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, van comparèixer plegats per anunciar que s'havien posat d'acord per governar en coalició els propers quatre anys. Era només un esborrany de pacte, allò que presentaven, que s'haurà d'acabar de concretar, però que solucionava en poc més de dos dies les diferències que durant els sis mesos anteriors havien fet impossible aquest acord. És evident que PSOE i UP, i més després dels nous resultats electorals, necessitaran el suport o la complicitat d'altres forces presents al Parlament, però aquell principi d'acord pot afavorir el desbloqueig d'una situació de paràlisi que no suposa cap benefici, al contrari.
A Catalunya, les formacions independentistes, que poden ser determinants perquè la investidura de Pedro Sánchez s'acabi produint, han trobat de moment insuficients les referències a Catalunya incloses en aquell document, i reclamen al PSOE compromisos concrets, com ara una taula de diàleg. I treballen per mirar de buscar una posició conjunta en aquesta negociació que s'ha d'obrir en els propers dies. És legítima qualsevol decisió que adoptin, és clar, però ambdues parts han de tenir clar que el maximalisme i la intransigència només dificulten el diàleg, i el diàleg és precisament el més necessari en aquests moments. L'ascens de segons quines forces, afavorit per la situació de bloqueig i la tensió territorial, agreuja molt la inquietud.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit