17 de novembre de 2019
17.11.2019
quadern de viatge

Una mala idea, una ràpida solució

17.11.2019 | 06:00

Error i remei
La repetició d'eleccions espa­nyoles ha estat una mala idea que s'intenta salvar amb una ràpida solució, l'anunci d'un Govern de coalició entre els PSOE i Unides Podem. La repetició electoral ha suposat una menor participació que ha afectat sobretot els partits d'esquerra, amb 199.000 votants menys, i els partits de dreta, amb 83.000 votants menys.
Els dos blocs de dreta i esquerra han quedat empatats al 43% dels vots amb un lleuger benefici per al bloc d'esquerres en nombre d'escons. Això fa que només sigui possible un govern del PSOE amb Unides Podem i el suport dels partits nacionalistes, independentistes i regionalistes, que sumen l'11% del suport de l'electorat i que han sumat un punt més, els únics que han pujat en nombre de vots, uns 7.000 més a Catalunya, i en percentatge, un punt més. La tendència és de càstig a l'esquerra. Unes terceres eleccions portarien a la victòria de la dreta.
Tot això són apunts d'una interessant conversa amb Jordi Sauret, un dels millors enquestadors de Barcelona. Repetir eleccions no va portar els guanys esperats al PSOE, que ara juga a xiular i dir que ningú va proposar la repetició.
Però els errors un cop estan fets i el rellotge de la constitució de les Corts Espanyoles està fixat per al 3 de desembre, només queda mirar endavant i tancar acords aviat perquè unes terceres eleccions són inassumibles (Israel està jugant amb la idea d'unes terceres eleccions i ningú les té totes).
Tampoc ningú les té totes entre els que diuen que no volen facilitar la formació del Govern. ERC s'ha convertit en indispensable i té la clau de la legislatura i dels propers pressupostos.
L'escenari ideal de qualsevol partit que vol influir i portar a bon port el seu programa. La política catalana és una mica diferent. Segur que Esquerra jugaria les seves cartes si ja s'haguessin celebrat eleccions al Parlament de Catalunya, però aquí l'ordre electoral està invertit. No facilitar la investidura també els portaria grans danys, pactar-la pot fer créixer l'hostilitat en la llarga, molt llarga, competició per l'hegemonia dintre del món independentista clàssic.
Les dades del CEO que assenyalen un suport a la independència a nivells anteriors a l'1 d'octubre de 2017 també indiquen una certa fatiga de la població cap a una promesa que no s'ha pogut realitzar. Curiosament va ser superior el suport als partits independentistes, un 43% dels votants, que el suport a la independència, que està en un 41,9%, la qual cosa indica que una part del creixement en 7.000 vots en el bloc independentista van tenir a veure amb la sentència del procés.
Mentrestant,
la política catalana...
I ara què? De cop han entrat menys presses per a la celebració d'eleccions al Parlament de Catalunya. ERC ha passat de voler eleccions convocades el mateix dia de la sentència a intentar seriosament aprovar els pressupostos per al 2020, la qual cosa és possible amb l'abstenció dels comuns (que també hi tenen interès per guanyar temps i el suport als pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona). Amb pressupostos aprovats en teoria tindríem per davant un any més de legislatura. Però a aquest horitzó se li interposarà la més que probable inhabilitació per desobediència del president de la Generalitat. Un cop el TSJC emeti la sentència -que pot ser condemnatòria un cop el mateix acusat es va autoinculpar- quedarà el recurs al Tribunal Suprem. Amb quant de temps resoldrà el Tribunal Suprem és una incògnita. Volent desjudicialitzar la política catalana, el seu calendari torna a estar en mans del TS. En altres angles de la política catalana es va madurant la idea que no hi ha demanda si no hi ha oferta. Es recompondrà el mapa polític català. Donem per descomptada l'entrada de Vox al Parlament. Però les enquestes també assenyalen que entre el 43% de votants independentistes molts van fer un vot per absència de millor alternativa i van votar segones opcions.

Palamós, per què no?
Passen els anys i no s'acaba de posar en funcionament la frontera exterior de l'espai Schengen al port de Palamós. I mira que era una gestió fàcil de fer. I un atractiu per posar el port major de la Costa Brava en porta d'entrada o sortida d'Europa dels creuers pel Mediterrani.
Les gestions implicaven fins a cinc ministeris. Una feina per fer, per exemple, pels 6 diputats i 4 senadors electes en les últimes eleccions. És bo tornar a la política de les coses concretes, plausibles, possibles i pragmàtiques.

Xile es posa al dia
El Govern i l'oposició de Xile han acordat aquesta setmana un full de ruta per dotar el país d'una nova Constitució que substitueixi l'actual, aprovada l'any 1980 durant la dictadura del dictador Augusto Pinochet. Se celebrarà un referèndum que preguntarà a la ciutadania si vol una nova Constitució i quina fórmula constituent prefereix: assemblea o convenció. El referèndum se celebrarà l'abril de 2020.
Sembla una manera molt civilitzada d'acordar la pacificació després de la greu crisi política de les últimes setmanes. O el Govern movia fitxa o un partit a l'esquerra del Partit Socialista li podia guanyar la partida. Un cop més, Xile ha demostrat que és el país més avançat democràticament i en els seus mecanismes de resolució de conflictes de tots els d'Amèrica del Sud.

Carlos Mesa i Girona
A Bolívia hi va haver un frau massiu, ho certifica l'Organització d'Estats Americans, que va detectar col·legis electorals on va votar el 100% del cens i el 100% al candidat Evo Morales. Per això no s'ha de parlar de cop d'estat, sinó de descomposició institucional.
Carlos Mesa, el candidat que es va confrontar a Evo Morales, és un excel·lent candidat centrat pel país i per evitar la reacció de la dreta extrema que té ara la presidència provisional del país i s'està organitzant.
Carlos Mesa té un bon nombre de familiars seus que viuen a Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook