18 de novembre de 2019
18.11.2019
Diari de Girona

Una sentència política cruel: anàlisi formal de les declaracions (3)

18.11.2019 | 06:00
Una sentència política cruel: anàlisi formal de les declaracions (3)

Quan fa poc més d'un mes sortí la sentència del procés, alguns lamentaren que no se sumessin les penes de sedició i malversació. Sortosament el Codi Penal, en el seus art. 73-79, parla de regles especials per a l'aplicació de penes i té en compte que, si per fer un delicte en cal un altre, s'imposa una sola pena i no una per a cada delicte (concurs medial: art. 77.2.). Ara bé, donant per suposat que el judici hagués seguit un procediment just (i és suposar massa per a aquest articulista), se m'ha dit que l'important seria destacar les declaracions que han permès aquesta sentència i en quines declaracions es basa. Responc destacant aquest decàleg:

1) Urkullu el 28-II matisà les declaracions de Rajoy del dia abans sobre la mediació amb Catalunya del Govern central, de les quals Soraya Sáez tampoc no sabia res. Semblaven rebutjar qualsevol mediació tot i necessitar-la. Marchena defuig parlar de la necessitat de mediació pel conflicte català. Els advocats no van fer sang en aquest aspecte. El mateix dia, el ministre Zoido, que va seguir l'estela de Méndez Vigo en parlar de «manifestaciones tumultuarias», tampoc no recordava res de l'1-O. A hores d'ara encara no se sap de forma provatòria qui va donar ordres per actuar a les FCSE. Una vergonya.

2) José Antonio Nieto, secretari d'Estat, admeté que la seva darrera ordre per a l'1-O va ser que es fes passar per davant la seguretat ciutadana a l'eficàcia, en línia amb la darrera interlocutòria de la jutgessa Armas del TSJC, que manà prendre les mesures necessàries per impedir el referèndum, requisant els materials que calgués i tancant webs, però garantint que les altres administracions de Catalunya no relacionades amb la votació no en paguessin les conseqüències i «sin afectar la normal convivencia ciutadana» (4-III). La sentència ho interpreta tot ambíguament.

3) Després que Enric Millo fos la riota de tothom amb el Fairy, Diego Pérez de los Cobos, coordinador màxim de l'operatiu de l'1-O, deixà palès que interpretà a la seva manera els mandats de Nieto i Armas. El 5-III assegurà que, davant de la passivitat dels Mossos d'Esquadra (ME), va haver de suspendre les reunions amb Ferran López, programades per aquell matí, i fer intervenir autònomament les FCSE, deixant com un drap brut Trapero, Major dels ME. Dies a venir, els seus mateixos subordinats el contradirien tot assegurant que hi va haver reunions d'intervenció dies abans de l'1-O i el deixarien com un perjur. Marchena, que negà l'acarament entre ell i Ferran López, segon dels ME, demanant per l'advocat Melero el 3-III, no toca aquest fet cabdal en la sentència! El 14-III Trapero es pogué defensar de les infàmies de De los Cobos assegurant que els ME estaven disposats fins i tot a detenir Puigdemont i el Govern sencer, si hi havia una ordre judicial que ho manés. Marchena fou l'únic testimoni que li adreçà qüestions aclaridores i, malgrat tot, no deixà gens bé l'actuació dels ME.

4) Montserrat del Toro, lletrada judicial del 13, que va poder fer tots els escorcolls que va voler, va fer unes declaracions exagerades sobre la concentració davant la Conselleria d'Economia el 20-IX-17 fins al punt de no veure's amb cor de sortir pel passadís que se li va fer i preferir la sortida per un terrat (no teulat), amb l'ajut dels ME (6-III). En l'obstrucció del mandat judicial de l'escorcoll Marchena basa en bona part el delicte de sedició.

5) Gozalo, Trapote i Castellví, màxims responsables de la GC, el CPN i els ME a Catalunya, declararen, els dos primers, seguint De los Cobos; l'altre, molt nerviós, assegurava esforços dels ME per posar una parella a tots els col·legis electorals com s'havia acordat (7-III). Tanmateix quedà clar que els únics que havien obeït Armas i Nieto havien estat els ME, cosa que Marchena deixa en oblit.

6) En la difícil recerca de la malversació sense factures, declararen responsables d'empreses on s'havien trobat sobres i material electoral, tanmateix, sense facturar (11-14-III). (Montoro havia assegurat que ni un euro havia anat per al referèndum, però el 27-II s'havia desdit de les afirmacions tot insinuant escletxes per on s'haurien pogut desviar diners. Van voler-ho demostrar tres col·laboradores d'Hisenda en la prova pericial, acompanyades d'M. Vega, sub-directora general de la Intervenció general de l'Estat. Per molt que es van escarrassar, en total, la xifra màxima de malversació, sumant-hi hipotètics lloguers de locals i altres factors insumables, no arribava a 1 M€. Zoido manifestà que el trasllat i estada de les FCSE a Catalunya havia costat 87 M€!

7) La policia judicial, comandada pel tinent coronel de la GC de Catalunya Daniel Baena Sánchez (26-III), que acceptà que investigava des del 2015 per ordre del fiscal Zaragoza, i el seu segon César López Hernández (15-IV) van fornir d'atestats l'AN, el TSJC i el Jutjat d'Instrucció núm. 13 de Barcelona –fins i tot quan ja eren sub judicie–, del qual es nodrí Llarena en la instrucció. Marchena havia dit que els atestats «servien pel que servien», però n'ha emprat a la sentència i ha fet molt de cas a Baena, que no havia vist ni sentit res (un dels seus paràmetres de Marchena). Baena va fer famosa l'agenda Moleskine i el document EnfoCats, que ningú no havia vist, i es va treure de la màniga l'expressió d'un «clima clarament insurreccional» (assegurà que hi hagué 88 accions contra la GC entre escarnis i setges, 47 a casernes).

8) Marchena ha bandejat declaracions d'agents que duraren molts dies (parlaven de mirades d'odi, barreres humanes, torcedures de dits i altres accions, i contradeclaracions de testimonis pel pes emotiu de les mateixes. Per què les deixava fer? Amb les proves pericials del 23-V els metges corroboraren més d'un miler de civils contusionats, però no en diu res.

9) La prova pericial de descàrrec del 23-V d'una autoritat com John Paul Lederach, sobre la desobediència civil i la no-violència exercitades el
10-IX i 1-X del 2017, no sols no té pes en la sentència, sinó que dedica 8 pàgines a establir-ne els límits.

10) Reduït el visionat de vídeos de la prova documental als dies 28 i 29-V, la sala va fer un gran silenci. Molts presents no havien vist aquelles estossinades de les FCSE. Marchena les considera «força legalment prevista».

Cap condemna fins avui a cap agent dels CFSE. Com poden veure, en la sentència de Marchena hi ha llacunes, però també parcialitats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit