19 de novembre de 2019
19.11.2019

Cartes

19.11.2019 | 00:46

Amnistia Internacional i Albert Soler
Ricard Vicens i Matas girona
Amnistia Internacional demana l'alliberament immediat dels Jordis, serà que la justícia espanyola es va passar de frenada? O que A.I. estan a favor del procés? Tsunami Democràtic, terroristes?
Després de les ensabonades infinites que he pogut llegir al DdG a l'Albert Soler arran de la presentació del seu llibre Estàvem cansats de viure bé: «Se'n fot de tot i de tothom», especialista en «anar a la contra», escriu Pep Taberner; «em trec el barret davant la seva valentia», escriu Susu. Si es veu que és tan mordaç amb tothom, espero poder llegir algun dia alguna crítica cap al costat espanyolista, que no són tan perfectes com ens volen fer creure. Perquè, Albert, criticar sempre l'independentisme, coincidint amb la línia editorial del DdG i Prensa Ibérica, no ho trobo pas gaire atrevit, ni trencador, que diguem.


Al pescador Joan
LLORENÇ CARRERAS i SUREDA bescanó
Fa molts anys vam decidir estiuejar a Llançà. Vam fer nous amics com el pescador Joan i la seva muller, la florista Olga. Un maleït càncer t'havia afectat la veu però hi vas posar voluntat i aviat m'explicaves coses de la mar... eres un bon amic d'estiu.
Jo, de terra endins, et preguntava de la pesca: anar carenat, qui arma darrer/ arma rem tort, boira a Pení/plega es volentí i ves a dormir, dona i saupa/tot l'any es palpa, el gargal és un vent senyor, qui té paciència va a la vela, peixi minuti, piella, ponent té una filla casada a llevant/quan ell la va a veure se'n torna plorant, se­pi, tramuntana gallinera, xerxes i moltes més que ara no tinc a mà.
Aquest estiu ja estaves en tractament, però vas venir a sa­lu­dar quan acabàvem els Contes a la fresca a l'agost. Vam intercanviar uns mots i em vas dedicar una rialla quan em vas veu­re vestit de Rudyard Kipling... «Fas patxoca!», vas dir-me.
Els darrers set anys celebrem l'entrada de la tardor fent un sopar i performance al voltant de la deessa Atena/Minerva. Ens va fer molta il·lusió poder compartir el sopar. Quan va arribar l'airet de la mar vam entrar al Glops, on ens vas convidar a un especial gintònic... La Marina ens va comentar que era una tònica súper i a fe que recordo que la vaig trobar extraordinària... Era ja mitjanit, estàvem asseguts de costat en uns tamborets. Mentre l'altra gent compartia una taula, ens vam mirar i per un moment em va semblar que t'acomiadaves... però no per un fins ara, un fins l'estiu, quelcom més definitiu. Aquest cap de setmana s'ha complert: ens has deixat i te n'has anat a pescar al cel amb sant Pere. Allà podràs parlar amb un col·lega que entendrà més de pesca que un de terra endins, encara que jo hi posava ganes d'a­pren­dre. Els amics de l'estiu també et trobarem a faltar.
Teatre a Torroella
Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
n Al festival de Temporada Alta hem pogut veure representada l'obra Casa de nines, 20 anys després, dirigida per Sílvia Munt i interpretada, entre d'altres, per Emma Vilarasau i Ramon Madaula. L'autor del text, el nord-americà Lucas Hnath, s'imagina la continuació del clàssic que Ibsen va escriure l'any 1879. En reconstrueix els personatges i els ressitua vint anys més tard, quan la Nora, que va deixar la casa de nines, hi torna per un motiu molt concret.
Durant la representació t'adones de com és de difícil de trencar allò establert per lleis que es pretenen definitives i que per tant són incapaces d'anar canviant al mateix ritme que ho fan les maneres de pensar, comportar-se i viure de la societat. L'obra, com no podria ser d'altra manera, incideix un cop més en la lluita que encara perdura avui dia pel que fa al feminisme i que la Nora no deixa de reivindicar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook