El Setmanari de l'Alt Empordà, fa pocs dies dedicava tota una pàgina al 50è aniversari de la inauguració d'un dels locals «mítics» de la costa, Scopas d'Empuriabrava. Aquella discoteca, «cosina» dels seus «precursors» a Platja d'Aro (Maddox, Tiffany's, Paladium, etc.), va trencar molts motlles de la societat alt-empordanesa, que a cavall entre el final del franquisme i el boom turístic, es va veure convertida en una societat «moderna» sense gairebé ni poder respirar. A les entranyes de tots aquests locals d'oci, s'han forjat centenars, milers de matrimonis que són precisament la generació que ha tingut la sort de poder-se permetre «el luxe» d'oferir als seus fills (i nets) una educació, que els situa en una casella de sortida quasi immillorable per col·locar-se a l'avantguarda de l'Europa del segle XXI.

Ara bé, el que trobo a faltar en molts d'aquests «joves» és una educació un xic menys acadèmica i més humana, la que només es pot ensenyar a casa. Allò tan simple com ensenyar-los que han de saludar quan veuen algú pel carrer o respondre una carta o un missatge quan els escriuen. La mancança d'aquesta educació es fa especialment notable en tots aquells que, no cercant res més que la pròpia seguretat laboral, diuen tenir vocació per defensar «la cosa» pública, però que són incapaços de mirar als ulls a un/a ciutadà/na quan li han de parlar. I ja no parlo del talent de no oblidar una cara, com el M.H. J. Pujol.

Jo també soc un dels emprenedors afortunats que van dirigir un local d'oci nocturn, que durant quasi una dècada va causar un impacte important (modèstia a part) en la societat local, Chic Roses. Al llarg de més de dues-centes nits a l'any, reuníem milers i milers de joves (i no tan joves) i sens dubte vam fer la nostra contribució per col·locar el nom de Roses en el mapa de les destinacions «marxoses» del món, com molts lectors recordaran. Aviat -Dissabte Sant de l'any que ve- farà 40 anys. Així que, impulsat per alguns companys que havien col·laborat amb mi des del principi i després de parlar amb un parell de regidors del govern i fins i tot amb l'alcaldessa, que em van dir que el semblava una gran idea, fa mesos que vaig escriure un correu electrònic breu (de menys d'una pàgina), a tots els regidors del consistori, tot posant-me a la seva disposició, per si tenien ganes d'organitzar alguna cosa. I un -només un de 17- em va respondre. Sé que ara diran que m'he «emprenyat» perquè m'han ignorat. Però s'equivoquen. Només demostren que Roses és un poble amb molt bones vistes, però mancat de polítics amb un xic d'altura de mires. I no respondre a una carta que amablement se'ls dirigeix és encara més. És la prova de la seva mala educació.