Es Espanya un estat democràtic? Joan Tardà és un dels que creu que sí, ho va dir en un acte públic el cap de setmana passat, i els independentistes hiperventilats el linxen a les xarxes socials. Acceptar que vivim en un estat de dret és anar en contra de la doctrina general de l'independentisme, que afirma que Espanya és com Turquia. Però precisament per això, perquè vivim en una democràcia, ni el president de la Generalitat està per sobre la Junta Electoral i fins i tot ell ha de retre comptes si se salta els seus dictàmens. Imaginem què passaria si no fos així, si no disposéssim d'un mecanisme que garantís la imparcialitat en els processos electorals i que alcaldes o presidents no estiguessin vigilats per si tinguessin la temptació de saltar-se-la. Això sí que s'assemblaria perillosament a la realitat turca. El nostre model funciona -mal que bé- quan existeixen sistemes de contrapoder que controlen els possibles abusos. I la màxima garantia és que molts d'ells no formen part del sistema institucional. Hi ha actors de tot tipus que actuen amb voluntat fiscalitzadora, i aquest és precisament el paper que van jugar els observadors al judici del procés. Amnistia Internacional va presentar ahir el seu informe sobre el judici i va denunciar que considera les penes desproporcionades i que la sentència pot ser perjudicial per al dret de protesta. Per això demana que es posi en llibertat els Jordis i que es clarifiqui el delicte de sedició desautoritzant la interpretació que n'ha fet el Tribunal Suprem. Però tot i les severes crítiques i advertiments, la conclusió final d'Amnistia Internacional és que va ser un procés amb totes les garanties: va ser un judici just. Cuidem-nos dels que judicialitzen la política, però molt més encara dels que polititzen la justícia.
