20 de novembre de 2019
20.11.2019
Diari de Girona

Tardà el traïdor

20.11.2019 | 00:18
Tardà el traïdor

Joan Tardà és un traïdor»: aquest és el nou crit de guerra de molts processistes. El seu pecat és haver dit una veritat, que Espanya és un país democràtic. Curiosament, o no, qui l'acusa de cometre un dels set pecats capitals són aquells que sempre han format part d'un sector que pretenia fer menys democràtic el nostre país. Són aquells que, bastants anys enrere, callaven quan més s'havia de cridar. Els mateixos que, fins fa dos dies, pactaven amb qui s'aprofitava, maliciosament i per beneficis personals, d'un sistema que ha donat el període de pau i benestar més extens de la història recent. En Tardà és un dels republicans convençuts, d'aquells quatre gats que juntament amb els feixistes van votar «no» a la Constitució del 1978. Uns per motius molt diversos als altres. Un pensador i polític que gairebé sempre ha sigut curós amb les formes i contingut de les seves paraules. Cosa d'agrair i admirar pels que, com jo, no pensen com ell en moltes de les coses que exposa. La seva gran equivocació, com de molts altres, ha sigut girar el cap quan el monstre del nacionalisme reaccionari s'estava botint a Catalunya. L'independentisme és sinònim de victòria per a molts, pels més sensats i pels més exaltats, i a vegades, quan un s'aferra tant a voler guanyar, perd de vista el que passa al seu voltant. I justament, el que està passant a Catalunya està molt allunyat de la victòria i de les teories politicosocials que defensa en Joan Tardà. « He aquí su parte de culpa, señor». La Catalunya cosmopolita ha desaparegut i ha deixat pas al provincianisme de nens rics tallant carreteres i gent, ignorant, insultant a tot aquell que no pensa com ell. Almenys aquesta és la visió que tenim una bona part de la societat catalana i gran part dels ulls externs que ens miren. El món que ens mira. La destrossa és d'un preu molt elevat i la reparació no es veu per enlloc. Tot això per una fanfarronada que ni tan sols compta amb el minimum minimorum de suports. Calia? Potser com diu el company Albert Soler, s'han cansat de viure bé. Tinc la impressió que, ara mateix, hi ha més gent a la resta de l'Estat que respecta el pensament d'en Joan Tardà que no pas aquí. A Catalunya no és temps de voler convèncer, arribar a acords, ni escoltar, és temps d'imposar. Així ho va deixar clar la portaveu d'Arran, Núria Martí, al programa –que és una caricatura del procés– FAQS. «Nosaltres no creiem en absolut en els drets individuals... el nostre límit és la raó perquè la tenim». Algú l'hauria d'acariciar una mica i dir-li a cau d'orella que la seva tesi hagués sigut més ben rebuda en alguna cerveseria de Munic dels anys vint. Tardà no és cap traïdor, és una persona que, cegada per la il·lusió de viure en la utopia d'un país nou amb un sistema millor que l'actual, ha donat, sense voler espero, veu als reaccionaris i plens d'odi que s'han carregat la possibilitat de culminar el seu somni. Quan es juga amb foc... a un l'acaben acusant de traïdor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook