Fa uns dies es va anunciar que desapareixia el Círculo de Lectores. Els més joves no sabran de què els parlo però hi ha tota una generació que ara tenen 50-60 anys que van iniciar-se en el món de la lectura a partir de la revista que portaven a cada casa. Era tot un ritual i la lectura de la revista la litúrgia. Al cap d'uns dies tornava a casa el comercial i feia la comanda. Això volia dir que a cada llar arribaven cada dos mesos almenys tres exemplars de temàtica més diversa. No crec que actualment això passi a cap llar. Per a mi era una festa quan em deixaven escollir algun títol. El pare devorava constament llibres. Els rellegia una i altre vegada. Es decantava per novel·la d'intriga i d'espies. A poc a poc, les prestatgeries de la llibreria s'anaven omplint de títols com El Padrino, de Mario Puzo, Los cipreses creen en Dios i Un millón de muertos de Gironella, P apillon, Por quién doblan las campanas... Els grans noms de la literatura universal - Kafka, Capote, Vargas Llosa, García Márquez, Harper Lee, Cela...- entraven a les cases amb una simple revista. Els llibres sempre eren de tapa dura i amb unes portades impactants. Amb el pas dels anys les pàgines s'han esgrogueït i fan olor de ranci però tant s'hi val. Va ser una manera d'estimar els llibres que difícilment ara es pot repetir.
