De fet, no estem tan lluny d'aquell gran germà que descrivia Orwell a la seva novel·la 1984. L'escriptor es va equivocar en la data però no en l'essència d'algú que ens vigila les 24 hores del dia i que ho sap tot de nosaltres, ni en el somni de tot governant amb aires de dictador, de tenir sota control tots els ciutadans. Pas a pas, ens anem acostant cap a una societat on la privadesa es redueix a una quimera. Des de dilluns, l'Institut Nacional d'Estadística vol assumir el paper d'aquell gran germà i rastrejarà els mòbils de milions d'espanyols per saber en tot moment on som, què fem i que deixem de fer. I és clar, ens volen convèncer que tot es farà sota el més estricte anonimat i que només passarem a ser xifres per poder dir si a tal hora acostumen a anar a un lloc o acostumem a anar a un altra, encara que resulti poc creïble que les dades obtingudes no acabaran tenint altres conseqüències més enllà de l'estadística.
Fa pocs anys a Barcelona ja es va viure una experiència similar, quan l'Ajuntament, conjuntament amb empreses de telefonia i de serveis financers, va voler saber, amb tot detall, què feien, on anaven i què consumien els turistes que arribaven en creuers al port de Barcelona. I fins i tot varen instal·lar una pantalla gegant on mitjançant puntets es podia veure a quins llocs de les Rambles s'aturaven, a quina hora anaven cap a la Sagrada Família, a quines botigues de passeig de Gràcia entraven i si s'escapaven fins a Montserrat o fins a la Roca Village. Ho sabien tot, menys una cosa: quan arribaven les sis de la tarda i aquella munió de puntets marxava cap al port, veien com s'anaven allunyant mar endins, a excepció d'uns quants puntets que es negaven a pujar als vaixells i es quedaven a la ciutat. Al principi, els encarregats de l'estudi no entenien res, fins que al final varen descobrir que aquells mòbils que no s'embarcaven eren els que havien estat robats.
Ara, els de l'INE també ho sabran tot però, potser, com en el cas dels creueristes, no ho entendran.
