Si aquest any només llegiràs un llibre seriós, a part de thrillers, que sigui aquest. Però abans de nomenar-lo, convé recapitular. La magnitud de la peripècia d' Edward Snowden, treballador subcontractat per la CIA i l'NSA que va efectuar la major extracció de material secret de la història, es va divulgar amb el documental Citizenfour de Laura Poitras, guanyadora d'un Oscar per la seva narració in situ del periple del programador des de Hawaii a Moscou, passant per Hong Kong. Vindria a continuació el llibre Sin un lugar donde esconderse, del temperamental periodista Glenn Greenwald. Oliver Stone no podia desaprofitar l'oportunitat de canonitzar el llançador d'alertes, que va revelar al món que totes les comunicacions privades estaven compromeses per l'eternitat. El resultat va ser la pel·lícula Snowden, una producció precipitada amb el sempre antipàtic Joseph Gordon-Lewitt de protagonista. Els productes culturals anteriors garantien a aquest informàtic sense estudis una preeminència sobre Julian Assange, i col·locaven les seves dots profètiques a un pas de l'olímpic Steve Jobs. Havia arribat l'hora de sacsejar-lo. L'encàrrec va recaure en el respectable Edward Jay Epstein, que va efectuar el seu assassinat del personatge a Cómo América perdió sus secretos: Edward Snowden, el hombre y el robo. La investigació demolidora era contraproduent, les infidelitats mútues entre el programador i la seva avui dona Lindsay Mills no cancel·laven l'alliberament de secrets ni el magnetisme del delator asilat per Putin. Alan Rusbridger, llegendari director de The Guardian i pianista, va detallar l'espinosa relació del seu periòdic amb Snowden abans de desvelar al món els seus secrets, al llibre La reconstrucción del periodismo. Ja només faltava la versió autògrafa del protagonista d'una de les majors aventures individuals de la humanitat, l'home que es va burlar d'un imperi. I Vigilancia permanente, traducció aproximada del Permanent record original, és la millor obra sobre el seu autor. Aquestes memòries de Snowden contra la memòria inesborrable constitueixen a més la millor aproximació a una societat en la qual totes les persones seran culpables, perquè no es podrà demostrar el contrari.