22 de novembre de 2019
22.11.2019
Diari de Girona

País Valencià

21.11.2019 | 23:07
País Valencià

El País Valencià és aquesta terra que els botiflers, els ignorants i els fatxes –conceptes que solen anar units– anomenen Comunidad Valenciana o «Levante» (també alguns massa correctes políticament). Si et fas amb qui t'has de fer –no pas amb els fatxes– pots tenir experiències molt agradables, tant en l'àmbit humà com l'acadèmic. Hi he tingut diversos premis, entre ells el Premi d'assaig de Xàtiva, en què l'alcalde del PP que comptava bitllets es va negar a assistir al seu lliurament i el llibre premiat, Taronges de Xàtiva (un assaig històric sobre la cuina valenciana), ni va ser distribuït. He tingut més sort a Benicarló –aquesta és la diferència entre la barbàrie i misèria cultural del PP i la civilitat i cultura del PSOE. Hi acabo d'obtenir el Premi Internacional d'Assaig gastronòmic pel llibre Menjars i memòries del gust. Les arrels de la cuina valenciana, que serà editat per l'activa editorial Onada Edicions.

També recentment ha aparegut el meu llibre Cuina i cultura del gust al País Valencià. El patrimoni culinari, en una magnífica edició de la Universitat d'Alacant, que ha inaugurat una nova col·lecció de gastronomia. Tinc una vinculació estreta amb aquesta universitat, ja que hi he impartit algun màster. Igualment, durant anys vaig impartir un curs titulat «Som el que mengem» a la Universitat de València, on, a més, vaig assessorar en terminologia enològica.

També vaig tenir una molt bona relació amb Gandia, tant amb la seva Universitat Popular com amb el seu Ajuntament, en un treball d'assessorament gastronòmic (rutes literariogastronòmiques, publicacions, xerrades, etc.). Fins que va guanyar la bèstia, o sigui el PP, que em va fer fora.

En l'últim trimestre he pogut viatjar a Alacant, Castelló i València presentant el llibre esmentat, amb una magnífica dissertació del catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat d'Alacant i director del Centre de Gastronomia Mediterrània de la UA-Dénia –on també aniré pròximament–, Josep Bernabeu.

Aquestes relacions molt plaents no ens poden fer perdre de vista la pressió sota la qual han de viure la gent culta i valencianista, ja que Espanya ha concentrat tots els esforços per desastabilitzar el País Valencià omplint-lo de feixistes, militars que treuen els tancs, votants de Vox... Les ciutats del món amb més banderes espanyoles són Alacant i València. Els violents anticatalans hi campen lliurement, sense que mai els hagin detingut: van assassinar Guillem Agulló per demanar l'Estatut, van fer atemptats a Joan Fuster o Eliseu Climent, et persegueixen a les xarxes amb insults i amenaces... Poden semblar ridículs per la seva ignorància malaltissa sobre la història i la llengua, però són perillosos. Fa anys em van denunciar i la policia va enviar una foto meva de denúncia a la Universitat Autònoma –n'era professor– on sostenia una pancarta de la manifestació del 9 d'octubre. Però com que aquesta gentussa són catedràtics en «burrera», com diuen els valencians, no es van adonar que a la pancarta estava al costat del rector de la Universitat, Carles Solà, i de l'Eliseu Climent!

Tornant als llibres, em fot que al País Valencià només el 6 % llegeix en la nostra llengua, per tant els botiflers d'aquí, que ja estan d'acord amb aquesta situació, afecten la meva butxaca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook