Ai, quantes emocions des de l'abraçada de Pablo Iglesias a Pedro Sánchez! No s'havien donat l'últim copet a l'esquena en aquella hora aperitiva i la Societat de les Emocions Intenses Garantides es va tombar cap a l'Ibex 35 i alguna cosa va sentir, però tan baix i llunyà que no va saber si era sospir o pet.

En menys d'una setmana, les exhumacions han estat moltíssim més eficaces i ràpides que l'única aconseguida per Pedro Sánchez amb el cadàver cabdill del Valle de los Caídos. Va tornar Felipe González del futur del planeta dels simis per demanar que s'afronti la crisi constitucional abans que sigui crisi d'Estat i, als sons de la marxa triomfal d' Aida, José María Aznar va sortir de la piràmide de Faes per anunciar una crisi constitucional de conseqüències devastadores. Per les ràdios volten ibarras i bonos i la tertulieria invoca un PSOE autèntic o un PSOE històric del qual res sap la direcció general de Política Interior del Ministeri de Valgui la Redundància.

Perquè ningú es quedi sense aspes ni vents per falta d'una inquietud per endur-se als peus i una taquicàrdia que animi el seu cor, l'Església catòlica munta el circ de l'Ensenyament Concertat perquè la ministra Isabel Celaá va dir que el dret a triar col·legi no és a la Constitució i també que no canviarà la política respecte a aquest tipus d'escola i que no tenen res a témer. La por, com l'elecció de col·legi, és lliure, i un munt de catòlics asseguts a la grada del circ davant la sorra buida clamen que són a punt de ser devorats pels lleons, com era tradició. La por és lliure i s'hi val creure que si envies el teu fill a una escola pública l'Estat l'adoctrinarà per fer-lo lesbiana.

Visca la por, que és tan emocionant!