24 de novembre de 2019
24.11.2019
Diari de Girona

llàstima

23.11.2019 | 23:17
llàstima

Des que Quim Torra va amenaçar de tirar-se pets durant el judici a què va ser sotmès fa poc per desobeir l'autoritat competent, hem perdut tota esperança de diàleg, d'arranjament, d'acomodament. Com asseure's a parlar amb una persona d'aquest nivell? Quin llenguatge utilitzar en les converses? Quantes regles de cortesia bàsica caldria ensenyar-li abans? Tot i que, vist el vist, i amb la perspectiva que proporciona la distància, era només una qüestió de temps que comencés a raonar per la via rectal. Qüestió de temps que es manifestés intel·lectualment a través dels seus gasos. Qüestió de temps que convertís el seu intestí gruixut (és dubtós que tingui el prim: tot en ell és barbàrie) en una sucursal de la seva closca i el seu cul en un succedani de la seva boca. Si els seus partidaris segueixen el seu exemple, inauguraran una etapa en què el govern del cos humà canviarà de seu, amb l'ampliació conseqüent del mondongo.


Ja hi va haver un període, fa milers d'anys, en què l'aparell digestiu de l'espècie homo ocupava un percentatge altíssim de l'organisme. Érem esclaus d'un estómac més gran que un saló de plens municipal i ens passàvem el dia assimilant la pitança. Gràcies al canvi dràstic de la dieta, provocat per la domesticació del foc, vam reduir el temps dedicat a la digestió, així com la mida dels nostres intestins. Aquí va ser quan el cervell va prendre el comandament. Amb el control de les flatulències, va aparèixer la cultura i es va elevar la talla moral dels nostres ancestres.


Estem referint-nos a un moment decisiu en la història de la Humanitat, una època de la qual alguns, però, senten una nostàlgia enorme. Hi ha qui donaria un bon tros de la seva massa encefàlica a canvi d'un metre més de panxa. A Torra no li caben les idees a l'abdomen de què disposa actualment. Un líder de la seva categoria necessita més espai. De fet, les opinions se li amunteguen, com les metàfores a un poeta, i li surten sense articular, en forma de ventositats retòriques difícils de traduir fins i tot per als torròlegs, o com vulgui que es diguin els exegetes de les seves produccions ventrals. Llàstima de tanta filosofia nacional perduda entre les costures dels seus calçotets.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook