Quan un es presenta davant un tribunal de justícia i es declara culpable del delicte del qual se l'acusa («sí, he desobeït», va dir Quim Torra), el primer que penses és que es tracta d'un ximple, d'un irresponsable. En el cas de Torra, segurament és el contrari. Torra va treballar durant vint anys a l'asseguradora Winterthur fins que el 2007 va ser acomiadat quan aquesta companyia va ser adquirida per AXA. Els motius no estan clars. Unes versions diuen que l'asseguradora el volia traslladar a Madrid i ell s'hi va negar i d'altres que, senzillament, va prescindir dels seus serveis. Amb la indemnització a la butxaca, es va convertir en editor per recuperar clàssics de la literatura catalana. El fracàs editorial el va portar gairebé a la ruïna fins que Xavier Trias el va rescatar, amb diners públics, primer per nomenar-lo gerent de l'empresa municipal Foment de Ciutat Vella i després per dirigir el Born Centre Cultural. A un patriota, i Torra ja ho era, no se'l deixa mai tirat.

Com que en el breu període que va presidir Òmnium Cultural, entre Muriel Casals i Jordi Cuixart, va mostrar la seva destresa d'agitador i fanàtic, dues qualitats molt valorades a la Catalunya processista, Carles Puigdemont el va incloure a la seva candidatura. I com que en aquesta llista, malgrat haver-hi abrandats com Eduard Pujol o grimpaires com Elsa Artadi, ell aportava el perfil més delirant i, aparentment, més submís, Puigdemont, en una demostració del que és el republicanisme a la catalana, el va designar hereu. A Torra presidir la Generalitat li rellisca. Vull dir, no ha pensat mai a exercir les funcions pròpies del càrrec. Mentre Puigdemont aspira a la supervivència personal, ell prefereix passar a la vitrina dels grans màrtirs catalans, això sí, amb les espatlles ben cobertes. Per a un il·luminat com Torra, no hi ha sortida més digna que la inhabilitació, títol que exhibirà durant anys per les places públiques de la Catalunya independentista. Estic segur que, si fos per ell, ja abandonaria el càrrec ara mateix, però no el deixen. A molta gent li va el sou, el generós sou que no percebria enlloc més que a la Generalitat. El procés, com tot nacionalisme, és una devoció per als fidels de base i un negoci per als líders. Per això, Torra, quan sigui inhabilitat, allargarà els recursos judicials tot el que pugui.

Presidir la Generalitat és un vitalici. Torra cobra 153.235 euros anuals, el càrrec polític més ben remunerat a l'opressora Espanya. Si acaba el mandat, ingressarà 612.940 euros. Haurà complert 59 anys i tindrà dret a percebre el 80% del sou de president durant una legislatura: 122.588 euros anuals. Caldrà veure com qualla amb la inhabilitació. L'Estatut dels expresidents de la Generalitat, aprovat el 2003, no ho estableix. I, a partir dels 65 anys, té dret a cobrar el 60% del sou de president fins al dia de la seva mort: 91.941 euros anuals. Màrtir, heroi i amb la butxaca plena. Diguem-li ximple.