25 de novembre de 2019
25.11.2019
Diari de Girona

Es pot conèixer el salari real d'un treballador?

25.11.2019 | 00:16
Es pot conèixer el salari real d'un treballador?

Aquesta important qüestió ha estat tractada en una recent sentència de l'Audiència Nacional de 18 d'octubre, que desestima la demanda interposada per una federació de la UGT en procediment de conflicte col·lectiu. Sobre què versava aquesta demanda? Concretament se sol·licitava el reconeixement del dret que la còpia bàsica dels contractes de treball, que es lliura a la representació del personal a l'empresa, inclogués la menció al salari real pactat, «no sent vàlida l'expressió segons pacte o el salari mínim del conveni col·lectiu si aquest no és el real».


L'oposició de la part demandada es va basar en el fet que la seva obligació legal és facilitar la còpia bàsica, i així ho fa en transcriure literalment el contingut del contracte i només amb l'excepció de les dades relatives al dret a la privacitat de treballador. En cap cas, al·lega la part empresarial, la regulació legal obliga que sigui necessari concretar el salari individualitzat de cada treballador, i a més no existeix en el marc convencional aplicable a les relacions de treball en l'empresa cap ampliació del marc legal, afegint la part demandada que el sindicat demandant no havia exposat «algun tipus de concreta justificació que faci necessari el coneixement de les dades sol·licitades en relació amb l'exercici de les funcions que constitucionalment té reconegudes».


Es tracta, doncs, d'un debat jurídic que afecta les competències dels representants dels treballadors en matèria d'ocupació i que relaciona l'art. 8 amb el 64 de la Llei de l'Estatut dels treballadors, que regula els drets d'informació i consulta i competències, amb àmplies referències a la temàtica de l'ocupació. En quin suport jurisprudencial del Tribunal Suprem es basa l'AN per fonamentar la seva resolució? Va a la sentència de 19 de febrer de 2009, que es basa en la doctrina constitucional per recordar que el salari no és una dada de caràcter personal ni íntim susceptible de reserva per salvaguardar el respecte a la intimitat, i cita també expressament la jurisprudència del Tribunal Constitucional per recordar la seva tesi que les retribucions obtingudes pel treball «no poden en principi separar-se de l'esfera de les relacions socials i professionals que el treballador desenvolupa fora del seu àmbit personal i íntim, per introduir-se en aquest últim».


Semblaria doncs que l'AN, amb aplicació del realisme jurídic, pogués decantar-se per la tesi de la part demandant, però no serà així, com veurem a continuació, acudint la Sala a una interpretació literalista i merament formalista del precepte legal en disputa que deixa obert un clar interrogant, al meu parer, de si la representació de personal, ja sigui unitària o sindical, coneixerà realment el salari percebut per un treballador quan en el seu contracte s'indica que és «segons conveni». Per l'AN el debat no es mou en l'àmbit de l'activitat sindical, i dels drets, funcions i competències més amunt ressenyats, sinó que el debat ara és «el contingut de la còpies bàsiques dels contractes i si és vàlid que en la còpia bàsica ?que en el que es refereix al salari transcriu literalment el que figura en l'original del contracte de treball? es reflecteixi al salari «segons Pacte» o el salari «segons conveni col·lectiu».


S'oblida la Sala de la jurisprudència del TC i va ara a la del TS, que certament proporciona cobertura a la seva tesi en tant que tampoc va acceptar, en una llunyana sentència de 24 de març de 1998, i en la ja esmentada de 19 de febrer de 2009 (curiosament al meu parer, aquesta sentència sembla que és utilitzada primer per defensar la tesi de la part demandant, i amb posterioritat va servir per fonamentar la tesi de la part demandada) la tesi defensada per la part demandant en el litigi ara examinat.


La STS de 24 de març de 1998 va fallar en el sentit que, sol·licitant la part treballadora demandant que se li lliuressin determinades dades en la còpia bàsica que no estaven incloses en el contracte original, «no és possible la seva inclusió ara com formant part de la còpia». Respecte a la segona, àmpliament utilitzada per la part demandada en la seva oposició a la demanda, reitera en el punt litigiós la mateixa tesi que l'anterior respecte a la no obligació d'incloure en la còpia bàsica dels contractes dades que no apareixen en el text subscrit per les parts.


A partir d'aquest doble suport jurisprudencial, i amb una si més no parcial aplicació de l'art. 217 de la Llei d'enjudiciament civil, argumenta que la part demandant no ha pogut provar que «el salari reflectit en els casos en què es concreta no sigui el real», així que allò que també es plantejava era el coneixement del salari real quan en el contracte només hi hagi una referència al conveni, pel que cal preguntar-se com es coneixerà el salari real, encara que de ben segur que es podrà argumentar que el sindicat demandant coneix molt bé el conveni... però el que no coneix és si el conveni s'està aplicant correctament perquè no disposa d'aquesta informació per als concrets treballadors en els quals en el seu contracte es fa referència al salari de conveni, i podria passar, és només una hipòtesi de treball, que no fos del tot ajustada aquesta clàusula.


Acull l'AN la tesi de la sentència del TS de 19 de febrer de 2009 per a afirmar que el sindicat demandant no ha exposat «algun tipus de concreta justificació que fes necessari el coneixement de les dades sol·licitades en relació amb l'exercici de les funcions que legalment té reconegudes», per acabar tornant al formalisme quan conclou que si les dades sol·licitades no apareixen en els contractes signats no és possible facilitar-les perquè allò que es lliura als representants és el que consta en el contracte i, novament amb reiteració de la tesi exposada en la sentència del TS, encara que invertint els termes de l'argumentació, conclou que «el mandat legal», expressió que substitueix la del «conveni col·lectiu d'empresa aplicable» utilitzada en la sentència de TS, «ampliï l'obligació de subministrar als representants legals dels treballadors dades que no figuren en el contracte original».


En qualsevol cas, la dicció literal de la norma suscita moltes dificultats jurídiques per evitar que mitjançant referències genèriques en els contractes a què el salari s'abonarà en quantia «segons conveni» la representació treballadora, unitària o sindical, no vegi afeblit el seu dret a la informació sobre les condicions contractuals salarials reals. Podria ser factible una modificació de la norma, en el ja tantes vegades anunciat nou Estatut dels treballadors de segle XXI, en què quedés clar que, en qualsevol cas, la informació que arribi a la representació treballadora inclogui el coneixement clar i concret del salari realment percebut per cada treballador? Per descomptat, no sembla tècnicament gaire difícil, encara que està per veure si hi haurà voluntat política, i posterior negociació parlamentària, perquè una proposta en aquesta línia acabés convertint-se en realitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit