L'Institut Nacional de la Seguretat Social és un dels organismes més importants i de més transcendència a la vida de la ciutadania, per les competències que exerceix, com és la gestió i administració de les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social i el reconeixement i control del dret a les prestacions econòmiques en la modalitat contributiva, és a dir, d'aquelles persones que amb el seu treball i cotitzacions han contribuït i contribueixen a mantenir aquest sistema de protecció social anomenat Seguretat Social.
Aquí s'inclouen el reconeixement i cobertura de situacions de necessitat com és la malaltia o situació d'incapacitat temporal, la incapacitat permanent o invalidesa en els diversos graus, sigui la incapacitat parcial, la total per a la professió habitual, l'absoluta per a qualsevol treball o la gran invalidesa, la jubilació, la viduïtat i orfandat, la maternitat i paternitat, l'assegurança escolar, etc. També té assignada la gestió i el funcionament del Registre de Prestacions Socials Públiques, la gestió ordinària dels recursos humans, en la mesura i amb l'abast que determini el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, així com la gestió ordinària dels mitjans materials assignats a la missió, i d'altres.
Per al compliment de les seves importantíssimes funcions, la Seguretat Social ha de disposar de mitjans materials i humans suficients per garantir un servei eficient i àgil a tota la ciutadania, que és qui per mitjà dels seus impostos i cotitzacions garanteix i manté tal organisme. Entre d'altres, una de les seves funcions més importants és protegir, en casos de necessitat acreditada, les persones que es veuen privades de la seva capacitat laboral, sigui per raó de malaltia, invalidesa o jubilació, mitjançant el reconeixement de les prestacions o pensió que correspongui. Però no sempre es posen els mitjans necessaris per facilitar una resolució àgil, ràpida i justa d'aquestes situacions. La maquinària burocràtica i funcionarial, les directrius polítiques, no sempre raonables, la desídia i manca de compromís amb els drets de la ciutadania, sovint generen problemes innecessaris i entorpeixen la solució ràpida i la contesta eficient a les necessitats de les persones, que, tot i tenir-hi dret, es veuen abocades a acudir a processos judicials llargs, costosos i incerts.
Què passa a l'INSS? Hi ha fluïdesa en l'atenció a la ciutadania? Funciona amb eficiència i transparència? Hi ha prou personal al servei d'atenció de la ciutadania? Es resolen i es resoldran amb rapidesa les sol·licituds de pensions de jubilació o invalidesa? Es substitueix el personal que causa baixa i es manté una plantilla suficient per atendre la feina que té confiada? És suficient la plantilla de personal en l'actualitat? Es fan hores extres o es treballa a preu fet? Aquestes i altres preguntes demanen resposta. Cap organisme públic hauria de tenir interessos propis en front de la ciutadania, a la qual ha de servir des de l'objectivitat, imparcialitat, eficàcia, transparència i legalitat, per suposat.
