Inhabilitació i presó. Presó i inhabilitació. Vostè i jo perplexos davant de la pantalla de tele, assistint a la fi d'una novel·la per entregues que ha durat nou anys. Gairebé set-cents milions d'euros dels contribuents desviats dels seus fins. Quantes vides hauria de treballar un periodista dels que han cobert el succés per obtenir la desena part d'aquesta quantitat? Quantes un obrer de Glovo? Quantes un especialista de l'aparell digestiu? Quantes un subsecretari d'Hisenda, un professor d'autoescola, un enginyer informàtic, un cap d'obres? Treus la cartera de la butxaca amb els teus deu, els teus vint, potser amb els teus cinquanta euros en metàl·lic, i penses en la Junta d'Andalusia, en la Setmana Santa, en el Rocío, mentre veus desfilar pel telenotícies l'exèrcit de condemnats a inhabilitació o presó, a presó o inhabilitació. A vegades les dues coses.
I de sobte apareix Bono, José Bono, amb el cap ple de cabell, gairebé no se'l reconeix de tan bé que ha quedat. Promociona un llibre de memòries. Diu que posa la mà al foc pels seus companys de partit condemnats a penes de presó i inhabilitació. La jornada transcorre nerviosa. Les temperatures han caigut. Plou o neva. El ciutadà mitjà continua perplex. Hi ha més declaracions de socialistes que segueixen abrasant-se les mans per l'honorabilitat i l'honradesa de Chaves i Griñán. «No s'han emportat un euro a casa», diuen. Suggereixen que hi ha alguna cosa estranya aquí. Tracten els ajusticiats com herois. Com màrtirs. La teva dona i tu us mireu amb la interrogació als ulls.
- Ja hem vist això altres vegades -dius.
- No hem deixat de veure-ho -diu ella.
Té raó. No hi ha hagut un sol partit en el poder que no es corrompés. I molt. S'han corromput tots (menys el PNB, crec) una barbaritat. Aquí hi ha el 3% de Pujol, aquí hi ha els fons reservats de Felipe González, aquí hi ha la Gürtel, la Púnica, el cas Lezo... Quantitats ingents de diners del nostre IRPF desviades cap a les butxaques gangsterils del sistema. Vostè i jo, un cop més, com dos idiotes, mirant un telenotícies que fa fàstic, que embruta el saló com un riu d'orins. Que els nens no vegin això, canvia de canal, vola't el cap.
