26 de novembre de 2019
26.11.2019
Diari de Girona

Cartes

26.11.2019 | 00:50
Cartes

Torneig d'hoquei patins a Vic contra violència masclista
Orlando Jimenez Romero
En primer lloc, felicitar la federació per l'organització d'aquest torneig tan necessari en la nostra societat, en la qual les dones pateixen aquesta lacra social. D'altra banda, em queda un gust agredolç ja que com a colofó de l'acte s'ha realitzat un partit de seleccions catalanes de Fem17. En aquest partit han estat convocades 16 jugadores de camp i cap ha vingut d'equips gironins. És una reflexió que faig a la federació. No crec que el nivell de les jugadores del Girona sigui gaire inferior al de la resta. Són segones a la lliga Fem17, i amb un esperit de lluita i ganes increïbles. Com a motivació en l'àmbit formatiu crec que és un plus per a les noies que personalment m'han transmès que estan decebudes quan veuen companyes del seu nivell i elles són excloses. Espero de la vostra part una resposta a les reflexions d'un pare que ha estat amb la seva filla lluitant per la visibilitat de l'hoquei femení. 


Aprendre català obre els ulls
Xavier Serra Besalú GIRONA
M'agrada parlar de fets. I no només d'estadística: la realitat és més rica. Per exemple, és una dada fefaent l'escletxa cultural i cívica entre els estils de fer política i d'organitzar el treball i les institucions a Catalunya del que es fa a altres àrees i territoris.
També m'agrada hipotitzar, raonadament, les causes de certs fets: cercar-ne el perquè. Per exemple, què fa que alguns no se sentin part de la nostra comunitat nacional? Per què hi ha «residents estables» a Catalunya que «van d'estrangers»? I, en canvi, «estrangers reals» –o amb permís temporal–, que semblarien catalans «de tota la vida»?
Crec que ho tinc: el bilingüisme –i més encara el plurilingüisme– obre la ment de les persones. Encara que només sigui «intencional» (no cal el C1). I això tant o més que l'haver voltat pel món, ser emprenedor, o de família pluricultural.
Els nascuts catalans –per llar i per l'escola, i per la interacció– ja som, com a mínim, bilingües. Això ens permet moure'ns millor, és un fet. Ara bé, lamentablement, resulta quasi insuportable per algú que no en vol saber res. És trist sentir: «si sabes español, ¿por qué hablas en catalán?». No se'n saben avenir: la ideologia contra la diversitat. L'onada Vox, en estar pur.
La resposta sincera se'ls fa incomprensible: resulta que és la meva llengua. Estan tancats, se n'ofenen.
L'escapçada de l'Estatut aprovat per tothom, l'extrema violència policial i judicial, el neofranquisme, tot plegat sorgeix d'una mateixa font: no suporten els bilingües, s'enroquen en un ja inexistent imperi preborbònic.
Obrir les ments a la diversitat, a la realitat, és part de la solució.


Sense sostre
Núria Bonet i Malàs Girona
Estic indignada després de sentir una notícia sobre els sensesostre.
Resulta que un grup de persones es posen «a la seva pell» per sentir com viuen al carrer en plena nit i en condicions climàtiques extremes.
L'experiment, però, el fan acomodant-se amb màrfegues, sacs de dormir plomífers i mantetes.
Surten els pares i els fills amb un somriure d'orella a orella i només els falta dir: «Era l'activitat del cap de setmama».
Jo cada dia a les 7 del matí em trobo amb un parell de persones que dormen al carrer sense matalàs, ni sac plomífer ni manta. Dormen entre cartrons.
Aixó no és una activitat. És un problema.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook