A hores d'ara, en la investidura del president del Govern d'Espanya el més calent és a l'aigüera. Res està a punt. Segueixen sense resoldre les incògnites d'uns pactes contraris al principi de no contradicció.

En efecte, la lògica formal ensenya que una proposició i la seva negació no poden ser totes dues verdaderes al mateix temps i en el mateix sentit.

Doncs bé, el preacord entre PSOE i Unides Podem per constituir un Govern de coalició expressa la contradicció d'un pacte polític entre un partit socialdemòcrata (amb tendències socioliberals) i un partit populista antisistema (amb incrustacions comunistes).

Com que cadascuna d'aquestes formacions polítiques ha arraconat els principis polítics, s'ha de concloure que l'aliança només és un tripijoc per repartir-se el poder.

De fet, si s'arriba a consumar, serà el preludi de la instauració d'un poder dual en els diferents organismes de l'Estat des d'on els socis de govern es vigilaran mútuament.

Malgrat la consulta als militants del PSOE, que han donat la benedicció, hi ha veus crítiques que s'han alçat contra la política de la direcció. Patums i barons han expressat amb vehemència el seu recel sobre el preacord.

També el col·lectiu Més Esquerra, que agrupa els crítics d'Esquerra Unida, ha exigit a la federació liderada per Alberto Garzón que busqui un acord programàtic amb el PSOE sense posar com a condició governar en coalició.

Però la contradicció resulta més flagrant en ser necessària l'abstenció d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en la investidura, amb el benentès que votin sí el Partit Nacionalista Basc (PNB) i el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC).

Està clar que els d'ERC han posat el llistó molt alt. Exigeixen una taula de diàleg entre els governs català i espanyol amb un calendari, un mecanisme per validar si es compleixen o no els acords i sense limitar els temes a discutir, incloent-hi l'autodeterminació i l'amnistia. I la part catalana ha de ser liderada per Quim Torra.

Juguen a marejar la perdiu? Demanar que negociïn els governs és voler fer empassar que Catalunya i Espanya són «subjectes polítics sobirans». Una presumpció que no respon a la legalitat. No ho han exigit ni el Govern Basc ni el de Cantàbria per votar a favor.

Mentrestant, els partits de la dreta es peten de riure, encara que hipòcritament s'esquincin les vestidures contra un acord amb «l'extrema esquerra» i l'independentisme.

Per tot plegat, abans de pactes amb ximplets, paga la pena votar de nou, tot i el perill que la dreta aconsegueixi formar govern.

Per evitar-ho, l'esquerra no independentista hauria d'ésser capaç d'elaborar un programa atractiu per convèncer els votants cansats, insatisfets i enfadats. Així sia.