El culte que es professa a la tecnologia és gairebé religiós. Moviments com la Primavera àrab o les reivindicacions contra la crisi climàtica prenen l'entorn digital com un aliat per enfrontar-se a la injustícia. Aquests fenòmens releguen a un pla secundari les dimensions legals o econòmiques. Entenen les innovacions com a instruments que poden propiciar una transformació necessària.

Aquesta concepció s'assembla a la dels fidels de diferents religions al llarg dels segles. El consens que es construeix a través de la tecnologia és ampli i poderós. Els analistes atorguen a les xarxes la mateixa funció que van tenir els predicadors que buscaven subjectes als quals convertir.

Hi ha una gran audiència solitària que busca respostes espirituals. Per aquesta raó, el segle XXI serà molt propici per a les religions d'arrel tecnològica. Les estadístiques semblen donar-nos la raó. Un informe de Cigna revela que la meitat dels nord-americans se senten sols. Un altre estudi, de PRRI, demostra que el 18% dels estatunidencs són «espirituals, però no religiosos», i set de cada deu enquestats, tant una cosa com l'altra.

El 84% de la població mundial es defineix com a «religiosa», segons es destaca en un treball del Pew Research Center. L'activisme social no és forçosament religiós, però sovint posa les bases perquè els moviments espirituals es desenvolupin sobre les seves plataformes: la web, Twitter, Telegram, eines de big data...