26 de novembre de 2019
26.11.2019
Diari de Girona

Sinistre total o estafa total?

26.11.2019 | 00:30
Sinistre total o estafa total?

La democràcia no dona treva, però fins i tot els seus acèrrims reclamen una desintoxicació electoral, uns mesos d'interval abans de procedir de nou al ritual de desallotjar periòdicament els governants. La necessitat d'una pausa en el vot no posa remei per si sola a l'addicció, de la mateixa manera que la urgent desintoxicació digital o digital detox apareix com una desconnexió tan imprescindible com inassequible. Tothom sap quant temps fa que no consulta els seus dispositius digitals. En segons.

Les terceres eleccions ininterrompudes són desaconsellables, perquè ni els eficacíssims heralds mediàtics atresoren l'energia necessària per reescalfar la convocatòria que no cessa. Tota solució pactada sembla més acceptable que no prendre'n cap. El risc ideològic és preferible a la hipòtesi de veure's obligats a armar un nou espectacle electoral, que ja entraria en l'apartat de ficció.

A la vora de la psicoanàlisi electoral, fins els votants més sensibilitzats acceptarien abans un Govern hostil que l'obligació de destapar-se de nou davant de les urnes. Per primera vegada en quatre eleccions, no s'han falsificat els resultats. Els ciutadans interessats saben que l'executiu que rima millor amb el recompte disponible apunta a la coalició ja presentada en societat de PSOE i Podem, amb un inevitable suport d'Esquerra que és més important explicar que amagar. Els escassos partidaris encesos de la gran coalició, a no confondre amb els que volen empantanegar Sánchez en negociacions abstractes, hauran d'aplicar dos axiomes:

1) El PP mai votarà favorablement una investidura socialista, aquesta perversió queda per al PSOE enverinat per González o Guerra fins a aconseguir que gairebé un centenar de diputats donessin suport al Rajoy de Bárcenas. En els seus anys d'esplendor, els dinosaures sevillans no haurien comès la malaptesa que van imposar als seus descendents, avui estan massa ocupats digerint la patacada penal dels EROs, que mai hagués passat amb els jutges que ells nomenaven. Parlar de PSOE andalús és una redundància, el Tribunal Superior ha quantificat el preu d'aquesta identificació. La iniciativa d' Aznar sense Sánchez encara és més jocosa, ja que el líder providencial només considera partits constitucionalistes a PP, Vox i Ciutadans, amb matisos. Per descomptat, en l'argot mentider que va succeir a altres comicis del carrusel, l'obligatòria majoria d'escons es va desvincular del Govern presumptament idoni.

2) El PP mai compartirà l'empenta i gallardia del francès Manuel Valls, que va deixar bocabadats els polítics espanyols en cedir incondicionalment tres vots de la seva candidatura per a la investidura d' Ada Colau, a fi d'evitar la proclamació a Barcelona d'un alcalde nacionalista. Ni l'independentista Ernest Maragall ni el patriota Albert Rivera s'han recuperat del gest, irrepetible en el si de la dreta.

Si més no, el cansament ha esmorteït el vertigen, i el desistiment de l'electorat afavoreix la discreció negociadora. La urgent desintoxicació electoral debilita els axiomes abans enunciats. Un optimista pot advertir que la seva convicció de l'estanquitat de PP i PSOE trontolla, per seguir afavorint una aliança fugaç. En aquest cas, cal exigir els vots sobre la taula, sense tàctiques dilatòries ni punts de partida ni línies vermelles. A l'estil Valls, aquí hi ha els 89 diputats populars, tan propers als 80 socialistes sacrificats a Rajoy. Els dinosaures del PSOE, que estarien encantats de frustrar l'entesa amb Podem, no aplaudeixen amb igual fervor la gran coalició, perquè el seu objectiu primordial no és el Govern sinó l'aniquilació de Sánchez. Convé recordar que l'anciana guàrdia promocionava la Susana Díaz digitada per Griñán com a inquilina de La Moncloa, una proposta suficient per exigir la jubilació d'un patriarca.

Per una simple qüestió de cronologia, la sentència dels EROs contra Chaves, que va ser vicepresident de Govern de Zapatero, no té la capacitat de foc de la condemna contra la Gürtel, imbricada en el si del PP de Rajoy. Enfront dels histerismes en col·lisió sobre la depurada corrupció del bipartidisme, és lícit explotar l'inexorable pronunciament judicial per desactivar l'entrada de ministres de Podem en el Govern. No obstant això, aquest pla energètic toparà de nou amb la desintoxicació electoral. El cansament necessitaria l'estrèpit d'una bomba atòmica per deixar d'exigir una solució immediata.

Queda per al final la raó més poderosa, en pro de treure un conill pactat del barret de copa de les urnes. Ni Sánchez ni Casado ni Iglesias serien candidats mínimament acceptables per a les terceres eleccions en un any. La ciutadania se les apanyaria, amb igual obstinació que el 10-N, per aconseguir que tots ells sortissin derrotats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook