Agraïment a PADES

M. Teresa Masramon Ordis Girona

Tot just ara fa un mes i mig que va morir la meva mare. I tenia pendent donar les gràcies obertament a un servei públic de la seguretat social que s'anomena PADES.

En el moment que vam veure que la meva mare empitjorava, vam preguntar per aquest servei, que no es va fer esperar. Va venir de seguida i es va fer càrrec perfectament de la situació i la gravetat. Després de posar els mitjans mèdics adients, ens varen preguntar si volíem donar-li l'extrema unció.

Tot plegat ho van fer amb una professionalitat extraordinària i una humanitat exquisita una metgessa i una infermera molt especials. No he deixat de donar gràcies a Déu per aquest ajut en un moment tan dur.

La meva mare tenia 96 anys, el cap molt clar i molt bon humor. Era conscient que li quedava poc temps, no ens feia patir perquè no es queixava, es reia una mica dels seus mals. Gràcies, PADES.

Erasme i l'imperi català de Carles I

Josep Baella Isanta Girona

Obra de Pep Mayolas que aprofundeix en la importància que va tenir Catalunya, fins al regnat de Felip II.

La tesi d'en Mayolas és que Erasme de Rotterdam fou fill del descobridor català Cristòfor Colom i de la seva esposa esborrada, Felipa d'Avis i d'Urgell. Erasme de Rotterdam era la identitat secreta d'en Ferran Colom d'Avis-Urgell, el segon fill del descobridor d'Amèrica. Que Gonzalo Fernández de Córdoba (el Gran Capitán) amaga Joan Ramon Folch IV i que la Universitat d'Alcalá tapa la destruïda i esborrada Universitat d'Alacant.

Tarragona apareix al mapa fet a Nàpols el 28 de febrer de 1592 per Demetrius Uoltius de Ragusa. La impostada Corona d'Aragó hauria esborrat el regne de Tarragona. Trobem Ramon Berenguer IV, «Príncep Tarraconensis», fins a Jaume I, que és esmentat com a «rex Tarraconensibus Iacobus» i «Iacobus Tarraconum rex». El mapa conté Galitia, Biscaia, Catelogna, Taragona i Granada.

La suplantació i manipulació històrica continua avui dia. Mentre els historiadors catalans és fan els autistes, els escriptors castellans, ergo, espanyols, aprofiten per espanyolitzar personatges històrics. Al llibre La ruta prohibida, Javier Sierra, ens diu: «En 1493 ya era papa el español Alejandro VI, Rodrigo Borgia». Alexandre VI (Roderic de Borja) va néixer a Xàtiva (País Valencià) i no era ni castellà ni espanyol. La nació espanyola no existeix abans de la Guerra de la Independència (1808-1814). És aleshores que, a la Constitució de Cadis de 1812, a l'article 1r, apareix la «Nación española». Així neix la idea d'Espanya com a nació.

Una suma

que no suma

Lluís Torner i Callicó girona

Ens referim a les combinacions que estan estudiant Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, per poder obtenir els escons necessaris per formar govern. No cal esmentar la sorpresa que varen donar-nos en repetir les eleccions, quan varen decidir, d'una forma molt ràpida, la coalició dels seus respectius partits; tenint en compte que, a les anteriors, no varen aconseguir posar-se d'acord, ja que la desavinença, entre l'un i l'altre, es va fer ben evident.

Bé! Hem de pensar que tenint en compte que el resultat de les darreres eleccions no ha acabat de ser el que s'esperava, s'hi varen repensar i finalment decidiren anar junts. Tot i així, ai las! Resulta que sumant els respectius escons encara no arriben al nombre suficient per tenir la necessària majoria i necessiten l'ajut d'un altre partit.

El que els aniria bé és un pacte amb Esquerra Republicana, per tal que s'hi afegís o s'abstingués; però aquests, com és lògic, volen obtenir el compromís d'un diàleg obert, talment com venen demanant, fa temps, i aquí s'esdevé un nou problema, de delicada solució.

Bé! Cal esperar que si s'arriba a un pacte, sigui ben acceptat pels partits i les respectives bases; ja que l'experiència ens fa dir que un pacte entrat amb calçador no té un efecte massa bo.

Tant de bo acabi tot bé i no calgui fer terceres eleccions, com insinuen algunes veus. És el nostre parer.