Els que diuen que els presidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán no es van emportar ni un euro a casa podrien afegir que tampoc van anar de putes ni van prendre coca, com altres implicats en la trama dels Expedients de Regulació d'Ocupació andalusos. Chaves i Griñán tenen els apèndixs nets, conclourien.

El frau dels EROs va ser diner públic plogut sobre prejubilats que mai havien treballat en les empreses que acomiadaven; empreses que no tenien EROs i EROs que no tenien empresa i asseguradores, consultores, advocats i sindicalistes que cobraven per sobre de preu els seus honoraris per situar-se entre qui paga i qui cobra.

Els diners estafats dels EROs, lliurats sense control, no van anar a finançar directament el Partit Socialista d'Andalusia perquè fes xamoses campanyes electorals amb ajuda d'empreses tan amigues com per convidar-les a la boda escurialenca d'una filla, però van acontentar persones i grups interessats en el manteniment, per sobre de les seves idees, d'un mecanisme corrupte injust per a tothom, beneficiós per a ells.

No s'entén què vol disculpar dels seus pares polítics la secretària de cara llarga dels socialistes andalusos, Susana Díaz, ni quin valor té que l'expresident del Congrés, José Bono, posi la mà al foc o el penis a la guillotina d'havans pels primers responsables polítics del frau.

Hi ha disculpes que no disculpen i posen en dubte què defensa el defensor. Carallots o corruptes han fet greu dany a la caixa, molt bé a mala gent i destrosses a la confiança en la democràcia. Queda la llibertat de mantenir l'afecte i això ho poden defensar en un món en el qual se segueix votant malvats manifestos.