Aquest món, tal com ho veig, pretén ser abundància en tot i al final es queda en res. Poques persones renuncien a ordenar la seva vida amb els sentits, com a prova: el testimoni diari de l'existència i les absurdes preocupacions dels vivents... Crec que estem posseïts per la imbecil·litat; la mateixa que la majoria de les vegades no distingeix res. I és clar, ja saben, les pèrdues (moltes vegades) són el recel dels miops. Cada dia s'escolten amb més força les veus de la desolació i al costat de la puta bogeria apareixen els absurds impulsos de les persones que viuen en les tenebres.
Quin espectacle més absurd (almenys a mi m'ho sembla) veure tanta gent rendida davant el famós Black Friday. Milions de persones al món, pel que es veu, condimenten la seva vida comprant.
En els temps que corren, gairebé cap acció està flanquejada pel cervell, adherir-se al consumisme és fàcil, però el pitjor és que qui s'adhereix ja no té escapatòria. D'altra banda, ho entenc... A dia d'avui, amb l'exhibicionisme de les xarxes socials, els que no comparteixen el que tenen són sospita de pobresa que posa les llengües alienes a parlar. Tot allò que és síntesi de col·lectivitat, modifica la nostra essència. És clar, al costat del recel de l'emulació sorgeix el simplicisme quantitatiu. Sento aversió, per no dir fàstic, cap a tot allò que pretén tornar-nos mecànics. I la tendència unida al consumisme ho està aconseguint... Ho dubten?
Què volen que els digui? Paso del Black Friday! Al costat de les coses materials viu la raó desgastada del que reporta utilitat, però res més. De l'ésser en neix l'humà, del tenir (ho dic amb ironia) en neixen les contrasenyes de molts comptes de Facebook i Instagram.
