En realitat el títol era «em sembla que és probable que atenent totes les circumstàncies i al final d'un procés dificultós hi haurà un pacte d'investidura a Madrid de Pedro Sánchez». El problema és que al director del Diari de Girona m'ha dit que és un pèl massa llarg.

Pedro Sánchez no té conviccions massa accentuades. A pesar de tot és més de confiança José Luis Rodríguez Zapatero, que està essent un dels facilitadors del pacte. Sánchez es troba en una cruïlla: si opta per pactar amb el PP, els populars exigiran el seu cap i voldran algú com José Bono. Per tant, ara no té cap més opció que fer una govern d'esquerres. Iván Redondo té el mateix problema.

La gent opina que Iglesias vol a tota costa el poder pel poder. No tenen raó, no saben de què parlen. Vaig sentir Pablo Iglesias en una conferència el 13 de desembre de 2013 a l'Orfeó Gracienc de Barcelona. Encara ningú havia parlat de fer Podem. La sala estava atapeïda de gent jove, el presentava Xavier Domènech explicant detalls de com es va proclamar la II República a Barcelona. Iglesias va començar dient « soy español y soy un patriota español», el públic era majoritàriament indepe. Va continuar dient que « entre patriotas nos entendemos bien». Semblava molt fàcil entendre's bé amb determinats madrilenys. Grans aplaudiments. El diàleg amb el públic va ser molt directe, un va comentar que les mobilitzacions del 15-M del 2011 anaven de baixa. Ell va respondre que preferiria que Ada Colau fos ministra d'Habitatge que faci polítiques contundents per a la gent i quan l'ataquin els poders financers, ja convocarem manifestacions de suport, deia. Amb aquesta afirmació trencava una part de les inèrcies d'una part de l'esquerra més combativa: la voluntat de ser minoria sempre. Una minoria que se sent moralment superior i que en el fons considera que la gent és idiota. Bé, allò que al barri de Gràcia semblava una boutade està a punt de passar, ocupar el poder per canviar la vida de la gent. ERC ha fet una pregunta a la militància amb la qual vol facilitar un govern d'esquerres. La pregunta era complicada, cert, però si la pregunta hagués estat «acceptem un pacte amb el PSOE a canvi d'un referèndum per la independència?» sabríem que la direcció vol votar no a la investidura.

Els tres partits han sotmès a la militància un acord. El resultat supera en els tres casos el 90%; és, al meu parer, el normal: la gent d'esquerres vol un govern d'esquerres. Serà un govern que rebrà patacades per tot arreu, per part del feixisme i dels poders econòmics i financers. Anirà bé per resoldre el problema català? No ho sé. Però la pregunta que ens hauríem de fer és, si hi ha noves eleccions i es fa un govern del PP amb Vox, que Déu nostre senyor en la seva infinita misericòrdia s'apiadi de tots nosaltres.