Quim Torra és l'esperança per a tot pare que, preocupat, veu com el seu fill de divuit anys no sap sumar ni restar. Si ell ha arribat a ser president de -mitja- Catalunya, tothom pot arribar-hi, fins i tot els que pensen que la terra és plana. Estem, probablement, parlant d'un dels pitjors polítics de la història, del que podria ser el típic personatge tontet de qualsevol còmic o dibuixos animats. És el Peter Griffin català. Això sí, cobrant més de 150.000 euros l'any, que és com millor es viu dintre l'opressió. Un «tifoso» del nacionalisme més reaccionari que defensa que la seva genètica és superior a la d'un madrileny o un valencià. Salta a la vista que és així. Per cert, «tifoso» ve de la torpor que provoca el tifus. Un dement. Tot i això, com que el processime s'ha convertit en una religió, alguns l'idolatren. Igual que a en Vivales. Així està el nivell.

El Peter Griffin català és tan irresponsable que comparteix les reflexions de Paul Engler, que des que se li va fer un massatge a la televisió pública s'ha sumat a la llista dels que volen treure més profit del circ català. Hi ha un dels raonaments que anima a dur a terme el molt honorable -el genèticament superior- que em preocupen en especial: fa falta, mínim, un mort, un màrtir per aconseguir el seu objectiu polític. I encara hi haurà algú «d'esquerres» que s'atrevirà a estar-hi d'acord. Jo li proposo una manera d'aconseguir-ho; hi ha un capítol en què en Peter Griffin mor a causa de l'impacte d'un llamp. Doncs, un dia de tempesta elèctrica, pot anar a caminar per la muntanya i posar-se sota els arbres, amb una barra de ferro a l'esquena. Serà un màrtir de la naturalesa que tant oprimeix els catalans, els bons. És el mínim que pot fer i la manera més justa, després d'animar la gent a sortir al carrer i enviar els Mossos per repartir porres. A part, ens farà un favor a tots. Si l'objectiu de l' Artur Mas era posar algú mediocre al capdavant perquè ens oblidéssim del seu mandat, ho va aconseguir amb en Vivales, però s'ha de reconèixer que ell ho ha fet encara millor posant al Peter Griffin català. Si l'estratègia d'en Puigdemont era demostrar que hi havia algú més curt que ell, ho ha aconseguit. Jugada mestra.

Faria gràcia si fos un capítol de dibuixos animats, però perd tot l'humor quan t'adones que és la pura realitat. Tenim un ninot de president, un senyor que prefereix ser un màrtir que no pas governar Catalunya. Ho fa així perquè no arriba a més i és a l'únic que pot aspirar. Que un grup de fanàtics li facin la seva figura del caganer i li dediquin una calçotada en el seu honor. Quant de mal ha fet i quant de mal fa. El millor que li pot passar a Catalunya és que, a la propera llevantada, el molt honorable surti a fer una volta pel Montseny amb l'antena de televisió penjant de l'esquena. Això sí que seria sacrificar-se per tota Catalunya i tots els catalans, que és el que ha de fer un president.