30 de novembre de 2019
30.11.2019
Diari de Girona

Bondat a la carta

30.11.2019 | 01:54
Bondat a la carta

Llegia aquesta mateixa setmana una entrevista realitzada fa uns anys al doctor Richard Davidson, eminència mundial sobre investigació en neuropsicologia afectiva, en la qual l'estudiós de la psique humana afirmava que la bondat és l'estat més elevat de la intel·ligència. Les seves reflexions, que podeu trobar indagant per la xarxa, anaven molt més enllà i apuntaven al fet que «la base d'un cervell sa és la bondat». Aquest és un d'aquells temes que ens haurien d'obligar a reflexionar sobre l'essència dels nostres actes, perquè són els que realment ens ajuden a entendre i a millorar les relacions amb els altres, el tipus de persones que som i, en definitiva, el món en què vivim. Però abans de lliurar-nos a l'excel·lència de la virtut, per desgràcia cada vegada més malentesa, sobretot durant l'últim mes de l'any, convindrem a assenyalar que bondat és el noble art de fer sentir bé l'altre sense esperar res a canvi, una actitud davant la vida que, per solidària i generosa, repèl l'egoisme i que, alhora, està associada a l'empatia i la compassió, que aviat és dit.

Amb tots aquests ingredients sobre la taula, us heu arribat a preguntar mai si som bons? Si actuem amb bondat? Són preguntes de difícil resposta o que, com a mínim, defugen de puerils maniqueismes. La competitivitat laboral i les ambicions individuals ens obliguen, cada vegada més, a tirar pel dret, a endinsar-nos en una espiral d'actes amb els quals avantposem els nostres interessos als dels altres, encara que això perjudiqui l'altre. Inconscientment o no tant. Es comença en l'àmbit professional i s'acaba abastant el més personal. La clau està, potser, a prendre consciència, a pensar i auditar les nostres accions i, sobretot, a fer-ho sovint, acostumar-nos, no només a cultivar i exercir aquesta actitud de manera puntual quan ens ho recorden certes dates o aquelarres solidaris hipòcrites i artificials. És tan fàcil d'entendre com difícil d'aplicar.

Fixeu-vos, per exemple, en com Anakin Skywalker va convertir-se en Darth Vader, un dels grans malvats del cinema; la tragèdia el va colpejar de ple i, ferit d'amor, va acabar sucumbint al costat fosc. Primer va perdre el control de les seves emocions, després el va posseir la inconsciència i, consumit per la ira i la soledat, aviat va esdevenir paladí del Mal. És la història de molts, la història més vella del món, i seguim sense posar-hi remei. Com a societat continuem premiant molt més l'egoisme, l'individualisme, i tampoc tenim gens assimilada o estesa cap cultura de la bondat a la qual aferrar-nos per treballar i millorar. Anem a la cosa fàcil perquè ser bo durant una estoneta i calmar així la nostra consciència ja ens està prou bé, però ser-ho sempre sense rebre a canvi cap feedback, obviant l'agraïment o el reconeixement, tot i acostar-nos a la felicitat, com deia Aristòtil, és massa esgotador. Si no et converteix en un «pagafantes», que també podria ser.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook