Cartes

Daniel Vivern Lladó gironan Llegeixo al diari que el carrer de Barcelona (per als gironins de tota la vida, la «carretera de Barcelona») pot quedar amb només tres carrils, i que el central servirà, segons les hores del dia, per circular-hi en un sentit o altre. I que hi haurà carril bici. I voreres més amples. Analitzem-ho: les voreres, a Girona, ja superen en alguns carrers les amplades més inversemblants, només per restar espai als vehicles. No cal, doncs, insistir-hi. El carril bici estaria molt bé si no fos que alguns usuaris continuen passant per les voreres o per on sigui, sense respectar direccions, velocitats ni vianants. Que un carril tingui un ús variable en funció de l'hora és conflictiu, per no dir coses pitjors. I, tot plegat, per aconseguir «una ­avinguda amigable i passejable», quan per altra banda es reconeix que el trànsit en aquesta via augmentarà amb l'obertura de la nova Clínica Girona i d'altres grans equipaments. Ni els carrers hi són per ­ser-ne amic, ni les utopies hi són per fer-ne realitats. No hi ha altres coses més urgents i necessàries per fer?

Agraïment al cos de Bombers de Girona

conchi ferreiro garcía girona

Dies enrere vàrem quedar tancats en un ascensor quatre persones grans i un nen de 10 anys.

Volem des d'aquí donar les gràcies al cos de Bombers de Girona i en especial al sergent Oliva per la seva professionalitat i sensibilitat amb nosaltres. Van ser ràpids a venir i amb molt d'afecte varen començar a parlar amb l'Arnau, el nen de 10 anys, explicant-li coses de la seva feina, amb la qual cosa van aconseguir que aquella mala estona fos una història viscuda.

Gràcies, sergent Oliva i tot el seu equip, pel vostre afecte.

Una taula negociadora sense imposicions?

Francesc Buixeda Cabré Santa Pau

n El cap de setmana passat i part d'aquesta setmana, PSOE, PSC, Podem, ERC i JxCat han estat consultant a les respectives bases l'aprovació del pacte previ subscrit entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias per a la constitució d'un govern de coalició. Tot i que des de La Moncloa se segueix negociant amb la resta de forces polítiques d'esquerra i nacionalistes per aconseguir la majoria suficient per a la investidura del president.

Augmenten les peticions, tot i que des del PSOE semblava bé l'establiment de la mesa de diàleg, els comuns volen formar part del govern de coalició, ERC negocia pel seu compte, i JxCat, com sempre destacant, vol que formin part de la mesa els expresidents Puigdemont i Junqueras i «el relator». Una mesa de diàleg, replantejada de negociació, en què es podia parlar de tot i sense imposicions, resulta que tothom hi posa la cullerada, i encara no s'han acabat les negociacions.

El candidat Pedro Sánchez ho té dificultós, perquè els independentistes catalans estan posant condicions d'entrada prou difícils de ser acceptades i poder continuar. La impressió és que pretenen aconseguir, d'entrada, les seves peticions abans de començar a negociar.

Aquesta situació, tant a Espanya com a Catalunya, fa imprescindible disposar de governs efectius, que treballin per la protecció i millora de la qualitat de vida de la ciutadania. Fem una crida a la classe política, tant espanyola com catalana, perquè posin mans i mànigues, pensant en el poble, no els partits, per fer-ho possible com més aviat millor. L'economia i la convivència us ho exigeixen, no es pot perllongar aquesta situació, ni anar a terceres eleccions.