Diuen els seus contrincants que és una persona de la qual et pots fiar. Que en una negociació mai et clavarà una punyalada per l'esquena -activitat força estesa en política- i que per a ell la paraula és sagrada. Amb aquestes descripcions m'imagino un Joan Tardà honest. Afegiré, sense conèixer-lo i basant-me només en les seves intervencions públiques, que és un personatge veritablement d'esquerres. Dels pocs que queden en política, ja que n'hi ha molts que diuen ser-ho sabent que no ho són i d'altres que diuen ser-ho creient-ho. Tardà, que ara és contertulià en el programa de Jordi Basté a RAC-1, va dir dues veritats com un temple que poca gent s'ha atrevit a dir, i menys des de l'independentisme. «L'error va ser construir l'administració autonòmica amb el patró espanyol, amb la qual cosa ens vam provincianitzar». Aquesta va ser una de les principals badades de la transició a Catalunya i que va anquilosar la Generalitat impedint la seva modernització. La segona frase: «És cert que el senyor Pujol va tenir la capacitat de fer-nos creure que érem més del que érem». Aquesta és més greu que la primera i no es tracta d'un error ni una badada. Aquest va ser el gran engany dels 23 anys del regnat de Jordi Pujol. Una mentida estudiada i perversa que ens ha portat on som ara.
