01 de desembre de 2019
01.12.2019

Cartes

01.12.2019 | 00:10

Carta a la Generalitat
Chej Ayad Kerrum SILS
Amb aquesta carta vull denunciar públicament el desinterès de la Generalitat de Catalu­nya i el seu Parlament per la situació humiliant que viu el personal educatiu i les entitats que gestionen els diferents serveis. Al llarg dels últims 10 anys les entitats han perdut un 11% del preu dels mòduls, i el personal educatiu, un 24% del seu poder adquisitiu. Hi ha un descontentament generalitzat dels educadors, les educadores socials i personal de serveis, ja que treballem sota pressió, cobrem al voltant de 400 euros menys que els/les nostres companys i companyes que treballen per l'administració, no gaudim dels mateixos drets laborals que ells i elles, no tenim dret a vaga perquè som servei mínim i el nostre conveni porta un any sense cap tipus de avenços. La Generalitat no ens escolta perquè sap que no tenim la mateixa força que el personal sanitari i d'ense­nyament, que els menors que atenem no poden sortir al carrer amb nosaltres a manifestar-nos igual que fan els IES amb el seu alumnat, que som políticament bastant ­correctes i poc valorats per la majoria dels forces polítiques. Hi ha molts/es professionals que han abandonat la professió per la falta de reconeixement institucional, el des­gast psicològic i físic que genera la nostra praxi educativa. Faig una crida a la DGAIA, als sindicats i a les entitats a pressionar el Parlament de Catalunya amb l'objectiu de no només augmentar la partida pressupostària destinada a l'atenció als infants i joves tutelats per l'arribada massiva al territori de menors no acompanyats, sinó suplir el dèficit que arrossega el sector des de fa anys, que és el secret de la seva precarietat.


Grafitis als trens
Guillermo Martí SANT POL DE MAR
Des de fa ja uns quants anys els trens de Rodalies, principalment, són objecte de pintades i grafitis cada vegada amb més freqüència. La majoria dels vagons estan malpintats, fins i tot a les finestres. Pel que vaig llegir a la premsa, netejar aquests vagons costa a Renfe uns 16 milions d'euros a l'any. Però el pitjor de tot no és el cost monetari, que en definitiva surt també de les nostres butxaques, ni les molèsties que això pot ocasionar als viatgers que no poden contemplar la vista per la finestra, sinó la lamentable imatge de brutícia, incivisme i deixadesa que donem com a país. I aquesta llastimosa imatge és extensiva no sols als trens de Rodalies sinó a qualsevol lloc on un vagi. Polítics, algun de vostès hi posarà remei d'una vegada per totes i acabarà amb aquesta xacra?


Més llum
Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Amb el canvi d'hora el dia es fa més fosc abans i ens agafa a tots en carrers poc o gens il·luminats. És el cas en què em trobo en creuar alguns dels ponts sobre el riu Onyar a la ciutat de Girona; estan totalment en la foscor. Són molt transitats per passar d'una part a l'altra de la ciutat o per anar a buscar el cotxe aquells que venim de fora pel nord i solem deixar-los als aparcaments públics de La Copa o als Ocine.
Amb la decoració nadalenca estic segura que molts carrers quedaran ben brillants, però potser fora millor mirar abans de posar llum allà on més cal. Simplement per seguretat. El pont que es troba al costat de l'estàtua del cul de la lleona, tan visitat pels turistes que venen a fer-li el petó al cul per tornar a Girona, tal com mana la tradició, és un dels que has de passar quasi a les palpentes.


Indults qüestionats per l'odi cap a Catalunya
JOAN JANOHER I SADURNI forallac
Un exemple puntual envers l'enunciat: sembla que comencen a moure fitxes per poder entrar en el temari dels indults. Un assumpte apremiant, per com la interpretació del judici dels fets de l'1-O dona proves evidents que tots els imputats estan condemnats injustament pel Suprem espanyol. Que ningú consideri impròpia aquesta afirmació atès que els juristes europeus estan en total desacord amb la justícia aplicada als nostres polítics encarcerats. Això representa que cal una revisió imminent dels fets assenyalats i que la jurisprudència ha d'actuar en conseqüència.
Però com diu la dita «amb el poble hem topat». Doncs si és veritat, mentre els polítics de torn s'han assenyat a generar sense cap mirament odi cap a Catalunya i les seves institucions, aquests serien els primers opositors a denegar, o bé enfrontar-se en la negativa del no a l'indulgència previsible. Vista així la realitat espanyola no podem esperar altres opcions si els mateixos partits de l'oposició no fan un pas endavant per asseure's a dialogar i ratificar la injustícia provinent i dictaminada pels magistrats de l'Estat. Es farà molt costa amunt l'acceptació de declinar l'error del judici, al qual la comunitat jurista europea exposa la necessitat de rectificar-lo en qüestió i donar el vistiplau, amb el problema esmentat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook