01 de desembre de 2019
01.12.2019

Governs a foc lent

01.12.2019 | 00:32

Israel

El 12 de desembre s'acaba el termini per a la formació d'un govern a Israel sorgit de les segones eleccions aquest 2019. No suma ni el bloc de dretes ni el bloc de centre esquerra perquè els vuit diputats del partit de Liberman imposen condicions que fins avui no són acceptades per cap dels dos blocs.

Així, doncs, només és possible un govern de gran coalició amb la participació del Likud, Blau i Blanc (partit de centreesquerra) i tal vegada Casa Nostra (partit dels votants d'origen postsoviètic). Perquè aquesta coalició sigui viable el Likud ha de sacrificar el seu gran actiu, ni més ni menys que el primer ministre, acusat formalment de tres casos de corrupció. Tic-tac... el temps corre. En dotze dies sabrem el desenllaç. El successor en el lideratge del Likud seria Gideon Saar, 52 anys, exministre, home que ha aixecat la mà perquè creu que li ha arribat el moment. Ens vam conèixer el 2004 i des d'aleshores hem mantingut relació.
.

Un nou llibre del procés

Dimarts a les set de la tarda, Ernesto Ekaizer presentarà a la Facultat de Dret de Girona el seu últim llibre titulat Cataluña, año zero, un documentadíssim llibre sobre el procés, el judici i la sentència. Cada cop van sortint més llibres que aporten llum i sobretot informació perquè cadascú jutgi els fets i, sobretot, els comportaments des dels fets de setembre i octubre de 2017 fins al dia d'avui. Un llibre altament recomanable.

Ekaizer va revelar-se amb les seves cròniques sobre el judici a Pinochet els anys noranta i no ha deixat de produir llibres molt ben documentats, sobre política i poder econòmic. En aquest procés de superar l'emotivitat polaritzadora i tornar a enraonar, em sembla una contribució molt positiva.
.


A foc lent

Dimarts que ve a les 10 del matí es constitueixen les dues cambres de les Corts Generals. Allí veurem si Partit Popular i Ciutadans obren la porta a Vox a la Mesa del Congrés o si li fan cordó, del qual en soc altament partidari. A partir d'aleshores comença el període de la ronda de consultes perquè es proposi un candidat a la investidura. En contra de l'optimisme de Pablo Iglesias, que ha pronosticat un govern per Nadal, em sembla que no hi haurà investidura fins a finals d'any o ja el gener del 2020.

El 21 de desembre, ERC celebra la segona part del seu Congrés i no sembla que els dirigents vulguin arribar a aquest dia amb una decisió presa que, sigui quina sigui, pot descontentar una part de la militància, sempre més polititzada que els seus votants. Sembla, doncs, que estem davant d'una investidura a foc lent. I és que moure ERC a una abstenció indispensable per a l'èxit de la investidura és tan difícil com el sí del grup parlamentari de CiU al pacte del Majestic. Tan necessari com difícil moure la ruta d'un transatlàntic. Convindrà un període de climatització.

Mentrestant, Junts per Catalunya ha decidit instal·lar-se en el no a la investidura. Influir en la política espanyola és indispensable per a la defensa del benestar dels catalans i la protecció de les seves institucions. Un cop desvetllats del miratge de la no República implementada i mai nascuda –per mai prou ni mínimament preparada–, cada cop es fa més necessari que a Catalunya hi hagi una oferta política que representi el nacionalisme català amb un programa polític viable i possibilista. Si no és que el nacionalisme de centre vulgui deixar aquest paper de partit central de la governació i la influència política en mans d'ERC.
.


Adeu, Borrell

Avui, Josep Borrell deixa de ser ministre d'Afers exteriors del Govern d'Espanya per passar a ser alt representant de la Política Exterior de la Unió Europea. Margarita Robles passa a ser ministre d'Afers Exteriors en funcions, a més de ministre de Defensa.

Borrell ha tingut un pas pel ministeri d'Exteriors amb una alta irritabilitat. Ara, té un mandat de cinc anys que l'ha de portar a viatjar per tot el món. Comença el mandat amb 72 anys. Adeu, Borrell. Misteriosos camins els que l'han portat al capdavant de la diplomàcia europea. La necessitat de sortir de l'escenari espanyol i la seva proximitat amb els principals lobis de Brussel·les.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook