01 de desembre de 2019
01.12.2019

Les misèries de Rafael Ribó

01.12.2019 | 00:32

Rafael Ribó és el síndic de greuges de Catalunya, càrrec que, en essència, implica defensar els ciutadans, especialment els més febles i vulnerables, de les arbitrarietats i disfuncions de l'administració pública (la Generalitat, en primer lloc). Però no el veuran mai denunciant el deteriorament de la sanitat pública, ni les llargues llistes d'espera en les operacions, proves diagnòstiques o visites al metge especialista, que afecten principalment els més desfavorits, els que no es poden pagar una mútua privada.

Ahir, Diari de Girona publicava que Catalunya és la comunitat autònoma amb més pacients pendents d'una operació a la sanitat pública. Tampoc l'hauran sentit demanar explicacions pel segrest que van patir molts ciutadans a les autopistes i carreteres catalanes fa unes setmanes. O per les pèrdues econòmiques que van tenir treballadors autònoms per unes protestes convocades i impulsades pel mateix Govern català. O pels mètodes feixistes que joves radicals van utilitzar per impedir l'accés a classe de molts universitaris. O pels brutals atacs que van haver de patir els policies durant les manifestacions del passat mes d'octubre. O per les quantioses destrosses al mobiliari urbà, patrimoni de tots. No, Rafael Ribó no està per això. Ni pels problemes de finançament del Tercer Sector. Ni per la paràlisi del Govern des de fa anys. Ni tan sols va sortir a defensar els catalans quan el 6 i el 7 d'octubre el Parlament es va carregar la Constitució i l'Estatut suprimint drets fonamentals de tots els ciutadans. No, per a ell allò era «l'exercici dels drets fonamentals d'expressió i manifestació» (sic). En canvi, Rafael Ribó ha sortit aquesta setmana per denunciar que els antiavalots van tenir actuacions desproporcionades en les manifestacions del passat mes d'octubre. No negaré que se n'arribés a produir alguna però, davant la magnitud de la violència de grups radicals, inèdita a Catalunya des de feia dècades, queda en segon terme.

Rafael Ribó, ai las, ha sortit a defensar les tesis del Govern (o sigui s'ha alineat amb el poder). És natural. A Ribó li interessa que Quim Torra segueixi fins al final del seu mandat. Com que, mentre no se celebrin noves eleccions, no es renovaran els múltiples organismes de la Generalitat que tenen els seus mandats caducats des de fa temps, entre els quals figura la Sindicatura de Greuges, ell podrà seguir en el càrrec cobrant els seus suculents 129.057 euros anuals. Quina misèria, quina pena, que un home de 74 anys, polític de llarga trajectòria, s'hagi d'arrossegar d'aquesta manera per mantenir el seu alt tren de vida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook