El passat 13 de novembre es va publicar un nou informe del Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO) referit a Espanya. Aquest organisme del Consell d'Europa té com a objectiu millorar la capacitat dels seus membres per combatre la corrupció, ajudant els estats a identificar deficiències en les polítiques nacionals contra aquesta xacra i millorar la qualitat de l'Estat de Dret, tot això mitjançant la recomanació de reformes legislatives i institucionals i la implantació de pràctiques que es considerin necessàries. Amb anterioritat, altres informes dedicats al nostre país ja havien posat en evidència algunes mancances del nostre ordenament jurídic que s'han anat solucionant. De fet, en el publicat fa uns dies es reconeixen alguns «esforços» tendents a reforçar la democràcia interna i la transparència. No obstant això, malgrat aquests avenços, continua la paràlisi i l'estancament referits a la politització de l'òrgan de govern del Poder Judicial (el Consell General de Poder Judicial), una realitat que queda perfectament marcada i subratllada.

Des de 1999, any en què es va constituir formalment aquest òrgan del Consell d'Europa, s'ha recomanat a Espanya canviar el sistema d'elecció dels membres de Consell General de Poder Judicial, els vint vocals del qual són designats exclusivament pel Congrés dels Diputats i pel Senat, remarcant així l'aparença de politització d'un òrgan que, per les seves funcions i la seva ubicació dins del Tercer Poder, ha de projectar una exquisida imatge d'independència i imparcialitat respecte dels actors polítics que resideixen a les Corts Generals i al Govern. Durant dues dècades s'ha insistit des d'Europa en la importància d'aquesta reforma, advertència també avalada per bona part de les associacions judicials i de la doctrina acadèmica. Però Espanya no ha atès les peticions de reforma, perpetuant innecessàriament la imatge de vinculació entre la institució de control i govern dels jutges amb la classe política i els seus dirigents, i arribant a afectar fins i tot la manera de designació de determinats llocs dels tribunals de major jerarquia.

L'informe és contundent. Per vergonya dels nostres responsables polítics, se'ns torna a instar a prendre mesures tendents a evitar la percepció que encara manté la ciutadania espanyola que la justícia a Espanya està polititzada. El Grup d'Estats contra la Corrupció lamenta que la tasca duta a terme per la Subcomissió de Justícia al Congrés en relació amb la qüestió de la composició del CGPJ hagi fracassat, tirant en cara la pèrdua d'una nova oportunitat per esmenar un vici que afecta les característiques més elementals que tot poder judicial en un estat social i democràtic de dret ha de posseir.

Si bé en cap moment es posa en dubte la independència dels jutges, l'informe sí constata que les estructures de govern del Poder Judicial no es perceben com imparcials i independents, i hi ha «un impacte immediat i negatiu en la prevenció de la corrupció i en la confiança al públic en l'equitat i eficàcia de sistema jurídic de país». Per això, es torna a insistir en la necessitat que les autoritats polítiques espanyoles «no han de participar en cap moment en el procés de selecció de torn judicial», així com en l'esmena del sistema de designació dels vocals del Consell General de Poder Judicial.

Però la classe política espanyola continua sense escoltar. Els dirigents de les principals formacions ignoren les recomanacions i obvien el problema amb negligència i frivolitat. És més, després dels resultats de les últimes eleccions generals, els dos partits majoritaris comptaven els escons per veure si entre tots dos arribaven als 210 diputats necessaris al Congrés per a la designació, tant dels magistrats de Tribunal Constitucional com del Consell General de Poder Judicial. Davant el fracàs d'aquest objectiu a la cambra baixa (entre els dos sumen 209 seients) i l'«èxit» al Senat (on sí sobrepassen amb comoditat els tres cinquens dels seus membres), la notícia difosa entre els mitjans és que PSOE, PP, Unides Podem i PNB pactaran entre ells la renovació de CGPJ, amb l'única intenció d'excloure Vox del repartiment del cobejat «pastís».

És evident que els nostres dirigents, o no han entès el problema o, pitjor encara, s'entesten a no entendre'l. Malgrat les veus crítiques tan acadèmiques com professionals, malgrat les recomanacions dels organismes internacionals i malgrat el més elemental sentit comú que aspira a garantir una separació de poders seriosa, efectiva i garantista, seguim veient els partits polítics jugar al repartiment de cromos i seients amb llocs que haurien d'estar vedats. Passaran els anys i es publicaran més informes del grup GRECO. No obstant això, ells continuaran traient-nos els colors en relació amb aquest tema, perpetuant així un problema de fàcil solució en teoria, però d'impossible remei a la pràctica, per culpa de la seva tendència a acaparar, controlar i fagocitar tots i cadascun dels àmbits de poder.