02 de desembre de 2019
02.12.2019

Una sentència política cruel : consequències  (i IV)

01.12.2019 | 23:58

La primera conseqüència de la sentència és que el delicte de sedició no implica violència. La violència, el terrorisme, han caigut en la sentència (i, per tant, el cop d'estat, senyors del PP, Cs i Vox). També el «clima insurreccional» del qual parlà del tinent coronel de la GC, cap de la policia judicial, Daniel Baena, l'home que seguí fent atestats malgrat tenir algunes investigacions sub judice (cosa que està prohibit) i el va fer arribar a l'AN (fiscal Zaragoza), al 13, al TSJC i, finalment, a Llarena, a l'hora de fer la instrucció. Marchena, que va dir que els atestats servien pel que servien i prou (per elaborar la instrucció de Llarena), tanmateix, n'ha fet servir.


La segona conseqüència, vist que dona credibilitat al testimoni de M. del Toro, lletrada judicial, i no a d'altres testimonis més creïbles i de més calat, és que alentir l'execució d'un mandat judicial (com es fa en els desnonaments) podrà ser considerat sedició. Comprant la tesi de l'advocacia de l'estat, com si aquell dia s'hagués volgut impedir el mandat judicial de l'escorcoll en la sentència, d'una banda vol salvar la llibertat d'expressió i el dret de reunió, concentració i manifestació, però d'una altra els limita en poder-se considerar tumultuaris. Veurem què passa en futures concentracions per desnonaments, per aturs de taxistes o de qualsevol altre ram de treballadors. Si els Armilles Grogues francesos, que cremen cotxes, fossin considerats sedició...


La tercera seqüela és que el tinent coronel Baena, sumant peres i plàtans, malgrat els acusats pertanyessin a tres àmbits tan diferents com el Govern, el Parlament i la societat civil, muntà relacions entre ells a partir del document EnfoCATs, que ningú no coneixia, i l'agenda Moleskine, per arribar a parlar d'«estratègia concertada» (sense arribar a l'acusació de Vox d'«organització criminal»), una tesi que ja l'havia insinuat Pérez de los Cobos i Fiscalia comprà. Govern, parlament i societat civil haurien acordat una estratègia defensada per un exèrcit de milers de Mossos d'Esquadra (ME), esdevingut braç armat de la rebel·lió, cosa que se n'anà en orris, amb les declaracions de Trapero i Ferran López (14-III i 3-IV, respectivament). La sentència, tot i no comprar l'«organització criminal» que volia Vox, deixa coses ambigües. Marchena no ha estat prou valent per acusar de perjurs aquells testimonis que havien flagrantment demostrat ser-ho. Pitjor: no sols no ha estat capaç d'aclarir que els ME foren els únics que van complir les odres del Secretari d'Estat («seguretat per davant de l'eficàcia») i judicials («no alterar la normal convivència ciutadana»), sinó que no deixa gens bé el paper dels màxims responsables dels ME. I això pot tenir altres conseqüències en el futur judici contra la cúpula dels ME.


En quart lloc, que va ser l'1-O? Un alçament violent instigat per institucions i entitats civils o una mobilització de desobediència civil que va portar dos milions de persones a votar només embrutada per les càrregues policials? Marchena, davant de les declaracions de 137 agents dels CFSE que parlaven d'alçament, torna a fer aigües: bandeja declaracions d'uns i altres per la seva càrrega emotiva. Ni s'atreveix a parlar de desobediència civil ni a condemnar les càrregues policials que, segons els metges que van passar pel seu tribunal, van lesionar més de mil ciutadans.


Cinquena conseqüència. Sense rebel·lió, podia Llarena aplicar als presos l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), que iguala els individus terroristes amb els rebels, per retenir-los en presó preventiva i despullar-ne alguns d'electes dels seus drets socials i polítics, en especial quan a inicis del 2018 no els deixà anar a prendre possessió del seu escó al Parlament català? I podien les Corts el mes de maig del 2019 seguir la mateixa doctrina després de ser elegits en 28-IV? Quant a les municipals i europees del passat 26-V, podia permetre que Forn prengués possessió de la regidoria de l'Ajuntament de Barcelona, però deixar sense resoldre la qüestió de Junqueras, elegit com a europarlamentari (com Puigdemont i Comín a l'exili), amb prohibició d'anar jurar la Constitució i obrint una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la seva immunitat, qüestió encara no resolta? En definitiva, sense rebel·lia, es podia sotmetre els encausats a l'endimoniada aplicació del 384 bis de la LECrim i deixar-los en presó preventiva?


La sisena conseqüència fa referència a les lleis desconnexió dels dies 6/7-IX-17. Hi va haver desobediència, i, per tant, a partir d'ara les actuacions dels Parlaments hispànics poden estar sotmesos a censura, cosa que no passa enlloc del món, o el debat i la tramitació de lleis estan protegits per la «inviolabilitat parlamentària»? C. Forcadell, que hauria d'haver estat jutjada juntament amb els membres de la Mesa perquè era una més, s'emporta una pena més gran de l'esperada (11 anys i mig). Marchena la troba una peça clau per a l'«estratègia concertada» de què parlàvem en el primer article i dedica 18 pàgs (226-234) a justificar que la inviolabilitat «es connecta amb l'exercici de la funció parlamentària» però «no s'estén a actes de rebuig de decisions del TC».


La conseqüència setena fa relació a la malversació, perquè els consellers Borràs, Mundó i Vila sols estaven acusats d'aquest delicte. Les tècniques pericials d'Hisenda van arribar a dir que s'havia de contar com a despesa fins i tot les no executades, i van arribar a comptabilitzar partides dissimulades amb altres conceptes fins a un total que no arribava a 1 M?. El cost del trasllat i estada de les FCSE a Catalunya (operació Copèrnic) arribà als 87 M? segons el ministre Zoido. Cap responsabilitat?


La vuitena conseqüència de la sentència toca als exiliats. Què s'esdevindrà amb les euroordres als consellers exiliats, ja reactivades, com es va fer l'endemà de la sentència amb la de Puigdemont? El proper dia 12 tindrem la d'Edimburg que toca a Ponsatí i el 16 les de Brussel·les...


La novena i final faria referència al debat de la petició d'indult personal o llei d'amnistia per als condemnats. I també toca als ciutadans.


La desena faria referència als judici que han de venir, la cúpula dels ME, la Mesa del Parlament, el Jutjat 13... Però aquestes són figues d'un altre paner.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook