Europa busca el seu lloc en un moment de canvis. L'ordre mundial heretat del segle passat ha entrat en crisi i això es manifesta també en el projecte europeu. La sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea posa en qüestió el model polític i la crítica de França a la situació de l'OTAN qüestiona el sistema militar i de defensa. Sempre hi ha hagut potències disposades a desestabilitzar els seus adversaris i amb capacitat per fer-ho, però mai havia estat tan complicat com ara establir mecanismes de protecció a partir de poder diferenciar clarament entre aliats i enemics. La coincidència ha fet que sigui Londres la ciutat que aculli avui una nova cimera de la desdibuixada Aliança Atlàntica mentre la nova comissió europea prepara el pressupost més ambiciós fins ara per disposar d'un exèrcit propi. Però hi ha altres reptes per als quals cal estar preparats. Entre els objectius de la nova presidenta de la comissió, l'alemanya Ursula von der Leyen, hi ha el de no perdre el tren de la cursa digital. La capacitat de la Xina per acumular dades, la decisió de Rússia de fer-les servir per als seus interessos i els fons dels Estats Units dedicats a la intel·ligència artificial obliguen els estats europeus a coordinar esforços i a tenir objectius compartits. L'aposta per la digitalització és obligada per mantenir una posició de lideratge en l'era postindustrial però també per garantir un espai de seguretat on els ciutadans europeus puguin tenir garantits els seus drets. No serà fàcil gestionar una agenda tan complexa sota la pressió dels populismes i amb l'amenaça d'una nova crisi econòmica. Ho demostra la solitud de la posició Europea compromesa amb la descarbonització a la Cimera del Clima de Madrid. En aquest context tothom quedarà retratat: els que ajudin a generar estabilitat i confiança i els que es converteixin en còmplices dels que aposten per la incertesa per mirar de treure'n profit.