Cartes

salvador tarradas gualta

Enguany s'acompleixen tres-cents anys de la publicació de la primera novel·la propagandística del colonialisme i l'esclavatge en llengua anglesa: Robinson Crusoe, de Daniel Defoe (25 d'abril de 1719). Les traduccions al castellà d'aquesta narració, contextualitzada en l'escenari internacional de la guerra de successió espanyola, van ser censurades pel règim franquista, que en va excloure els quatre darrers capítols. Mentre en plena guerra un escamot de catalans -partidaris del pretendent austríac-, desembarcaven a la Catalan Bay i prenien Gibraltar, Defoe ficcionava un batalló de soldats que, capitanejats per Robinson Crusoe, des de Portugal, travessava el regne de Castella -partidari del comte d'Anjou-, fins Madrid, remuntava cap a Pamplona i els Pirineus, per passar a França. Per a l'orgull ultranacionalista espanyol, resultava insuportable, ni que fos en ficció, la idea que un escamot de soldats britànics envaís el regne de Castella. En el tractat d'Utrecht (1713) se cedien Gibraltar, Menorca i altres territoris al Regne Unit, a canvi de deixar el regne d'Aragó i la nació catalana a l'estacada; i, d'aquesta manera, Espanya esdevenia una nació-estat, per dret de conquesta.

Pessebres sense corral

Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Ja fa anys que si vols veure pessebres tradicionals a Barcelona has d'anar a l'església de Betlem, on s'exposen els que fa l'Associació de Pessebristes, i si vols veure un betlem gens tradicional has d'anar a la plaça de Sant Jaume.

Entenc que una celebració tradicional com és el Nadal mantingui les formes més o menys esperades per aquestes dates. Que hi hagi canvis per adequar-se a cada època és normal, però que aquests costin de fer-nos trobar les arrels potser és que són massa bruscos.

Els darrers anys la gent no anem a la plaça de Sant Jaume a veure el pessebre, sinó a veure quina interpretació del pessebre s'hi ha fet, amb la conseqüent controvèrsia, que ja ha esdevingut, oh paradoxa!, tradicional; ben bé com un tema més del qual parlar a la taula el dia de Nadal.

Gràcies, Ryanair

Narcís Ribot Igualada FONTCOBERTA

Bé, doncs s'ha acabat i ja no hi som a temps. Això no ho arregla ningú. Ryanair ens deixa tal com va arribar, amb un silenci clamorós, sense ningú que li demani que, si us plau, es quedi, se'n va a algun altre lloc on els estimin més. Ara, finalment, ja podrem gaudir dels vols des de l'aeroport de Barcelona, dels peatges de l'autopista, de les vagues dels del control de seguretat, dels controls de CO2 a les rondes i tots aquests elements exòtics que ens ofereix la marxa dels amics irlandesos. No cal que s'hi posin ni l'Ajuntament de Girona (mai s'ha considerat l'aeroport com a propi de la ciutat) ni la Diputació amb el flamant Patronat de Turisme, ocupat en altres coses, ni la Cambra de Comerç (obsessionada amb el baixador del TGV), ni la Federació d'Hostaleria, sempre amatent al mercat francès però a pocs altres, i per descomptat sense Aena, la propietària de l'aeroport que només fa que posar pilones a les voreres i ampliar l'aparcament d'avions en comptes de buscar noves companyies, oferir incentius per a la càrrega, el transport de malalts, de premsa, etc. No els hem demostrat el nostre amor i ens hem mantingut amb un aire de superioritat envers ells fins que finalment han dit prou. Els trobarem tots molt a faltar, o és que algú es pensa que hi ha gent que des d'Europa vola a Barcelona per acabar visitant Girona?