03 de desembre de 2019
03.12.2019

Esperant el capatàs a la plaça digital

02.12.2019 | 23:46

Anys quaranta: els jornalers s'apleguen a la plaça d'un poble andalús esperant que arribi el capatàs del cortijo i seleccioni –«tu, tu i tu, i els altres podeu marxar»– els que aquell dia treballaran.

Mentre els afortunats se'n van dalt del camió per fer un jornal de misèria, els altres tornen a casa amb les mans a les butxaques buides. Els que algun dia van gosar queixar-se, o van ser rojos, o familiars de rojos, només són agafats quan no queda ningú més, o ni això. Amb el temps, uns i altres, els mal pagats i els que no treballen, agafen el tren cap a Madrid o Barcelona, on diuen que hi ha més feina que gent.

Anys seixanta. Els peons sense feina fixa s'apleguen en una plaça de Barcelona esperant que arribin els capatassos de les obres i triïn els que aquell dia treballaran. Els que tinguin aquesta sort faran una llarga jornada per un jornal escàs. Els que no, tornaran cap a casa amb les mans buides. Els que reivindiquen, els que tenen fama de conflictius, rebran el pacte de la fam. Amb el temps, uns i altres, els mal pagats i els exclosos, es buscaran la vida a Alemanya, on diuen que ningú no treballa sense contracte.

Segle XXI. Els repartidors de les empreses de la nova economia digital no s'apleguen a cap plaça. S'estan a casa o al carrer, però en tot cas a prop de la bicicleta i la motxilla enorme amb el logo de l'empresa per a la qual treballen quan els criden a través d'una aplicació del mòbil. El capatàs no es mou del despatx i va activant els peons a mesura que hi ha encàrrecs per servir. Potser el capatàs és un algoritme. El que sempre està disponible, sigui dimecres al matí o dissabte a la nit, el que mai no diu que no encara que li trinxin la vida familiar o hagi de desatendre un parent malalt, aquest tindrà més encàrrecs. El que no respon a aquest criteri veurà com el criden menys, i els ingressos minven.

Però que ningú no gosi comparar aquesta situació amb la dels jornalers andalusos explotats pels señoritos o amb el dels peons d'obra en els temps de drets laborals nuls i calabós per al que es queixava. Que ningú no digui que s'estan llançant aigüera avall drets conquerits amb esforç com la negociació col·lectiva o l'estabilitat laboral. El que tenim al davant, ens expliquen, no és una marxa enrere sinó un salt endavant, el de l'«economia col·laborativa en xarxa que empodera el treballador perquè li permet esdevenir el seu propi empresari».

Lloat sia el sistema, amén.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació