Com que la conjuntura política obliga els seus protagonistes a utilitzar, cada vegada amb més freqüència, l'ambigüitat i el retorciment retòric, es fa necessari que els que escrivim als diaris tinguem a mà un diccionari que ens ajudi a aclarir la realitat subjacent. Sense pretensió, per descomptat, de merèixer autoritat acadèmica. Posem-nos-hi.

Dret a decidir. Un dret que no té límits i que pot invocar-se per justificar qualsevol pretensió. Des d'escollir un plat a la carta d'un restaurant a comprar una entrada per veure una pel·lícula a la cartellera d'un cinema. I fins i tot, arribat el cas, a la secessió de part del territori d'un Estat. En aquest últim supòsit, sense consultar la ciutadania de l'Estat en qüestió i ni tan sols a bona part de la població d'aquest mateix territori que pogués resistir-s'hi. L'amplitud del dret a decidir és tal que abans que el nou Estat es converteixi en subjecte de dret internacional els seus futurs dirigents ja plantegen reivindicacions sobiranistes respecte de territoris d'altres estats propers. Com succeeix amb els Estats «no nats» de País Basc i Catalunya respecte d'algunes comarques de França. Una reclamació que es fa amb la boca petita perquè l'Estat francès no admet bromes amb aquestes coses.

Bilateralitat respecte de l'Estat. Expressió eufemística sota la qual es pretén posar en peu d'igualtat a l'Estat espanyol amb un hipotètic Estat català durant les converses entre el PSOE i Esquerra Republicana per aconseguir el suport d'aquesta última formació a la investidura de Pedro Sánchez. Un suport imprescindible si no volem anar a noves eleccions. Per salvar els mobles d'una negociació complicada, el PSOE intentarà convèncer l'opinió pública espanyola que no se surt dels límits que permeten la Constitució i l'Estatut encara vigent, i Esquerra Republicana a les seves bases que no renuncia a la independència encara quan opti per una via més lenta per aconseguir-la

Disposició addicional. Argúcia legal del PNB i de sinuosos juristes formats a Deusto per col·locar un hipotètic dret a decidir fora del cos normatiu del projecte de reforma del nou Estatut i així salvar la seva inconstitucionalitat. En qualsevol cas canviable per més concessions competencials i més diners.

Ciutadans i nacionalitzats. Al fil del que expressa l'enunciat anterior, fina distinció entre habitants de l'autonomia basca que podran escollir a voluntat entre un règim i un altre. Deixa fora de perill la tradicional recepta del bacallà a la biscaïna.

Cordó sanitari. Es diu de la utilitat, o no, de formar una barrera partidària per excloure Vox de les institucions on sigui possible fer-ho. El PP i Ciutadans ho tenen difícil perquè li deuen la governació d'importants comunitats autònomes i ajuntaments. A Galícia, país conservador per excel·lència, Vox no va aconseguir escó en les últimes eleccions.