A mida que algunes instàncies jurídiques espanyoles i pràcticament tots els tribunals i organitzacions internacionals (des dels jutjats que decideixen sobre les -ara ja terceres- «euroordres» de Llarena, passant per la investigació del Grup de Treball sobre les Detencions Arbitràries de l'ONU o per les conclusions sobre totes les arbitrarietats del «procés» de l'ITW i fins a l'exigència d'alliberament immediat dels Jordis per part d'Amnistia Internacional, per esmentar només els que han reaccionat en els darrers dies), van donant la raó a tot el seguit de querelles i denúncies sobre irregularitats democràtiques que han presentat un bon nombre de representants polítics i de la societat civil d'una part significativa del poble de Catalunya, amén d'alguns cantants i «simples» ciutadans, que també pateixen l'extraordinària repressió de l'Estat, el to de les desqualificacions, insults i crítiques de comentaristes, periodistes i polítics a favor de la unió es va agreujant -i no només a la «caverna mediàtica» de Madrid.

Els «judicis paral·lels» que se celebren a columnes, tertúlies i entrevistes sovint expressen opinions molt gratuïtes i normalment són tan injustos com esbiaixats, tot cercant, sobretot, el descrèdit personal dels sobiranistes de qualsevol edat, classe social o filiació política pel simple fet d'haver-se posat del costat d'un poble -el poble català que vol ésser-ho de ple dret- que exigeix solucions diferents per als seus problemes, que no els agraden.

Fins i tot al Diari de Girona, que òbviament no és sospitós d'ésser «independentista», però que tampoc ha intentat mai dirigir el que escrivim els que no combreguem amb la seva «línia editorial», sovint llegim columnes de l'amic Albert Soler, d'en Josep López de Lerma o de l' Hugo Garcia (per esmentar-ne només alguns), plenes d'adjectius que menystenen els antics membres d'un Govern que fou democràticament elegit i que es troba en situació de presó o d'haver de viure a l'exili, només per haver decidit donar suport a l'anhel del seu poble.

Els nervis estan a flor de pell i es nota. Per això les sortides de to i les tergiversacions són cada dia més la regla. L'endemà de la publicació de l'informe d'Amnistia Internacional, per exemple, aquest mateix diari decidia que el titular havia d'ésser «AI veu just el judici de l'1-0» i va relegar la «Reclamació de la llibertat dels Jordis» a un segon terme, al subtítol. És clar que cada editor és lliure de decidir quines notícies són prioritàries i quines no, faltaria més. Però també ho és que a algú se li ha vist «el plumero» prioritzant així. Ara bé, que es vagin calçant els sobiranistes, que aquest thriller no ha arribat ni tan sols a plantejar el nus dramàtic encara.