04 de desembre de 2019
04.12.2019

Cartes

04.12.2019 | 00:47

Dia sense automòbils
Salma Jaatite girona
Fa dies que reflexiono sobre el dissabte en què vaig anar al mercat, el dissabte en el qual vaig sortir amb les meves amigues, el dissabte que vaig anar a esmorzar amb el pare i molts dissabtes més. Intento trobar solució a la quantitat d'automòbils que em trobo cada vegada que visito el centre de Girona. Els carrers mai semblen estar buits, sempre estan concorreguts de cotxes cap aquí i cap allà i, és clar, l'ambient frenètic i contaminant no pot faltar. Crec que puc afirmar que els dissabtes són els més transitats de la setmana sense obviar els dies entre setmana. Hi ha gent que va a treballar i també hi ha gent que va a fer la compra o a sortir de botigues igual que faig jo, però no ho fa caminant, amb bicicleta o utilitzant els serveis públics. Per això, per equilibrar encara que sigui una mica la balança, es podria optar per un dia sense automòbils i així obligar la gent a deixar el cotxe o la moto encara que sigui un dia.
Aquesta idea va ser una iniciativa per afrontar les grans contaminacions que s'estaven produint al voltant del món. El 22 de setembre de l'any 1987 es va celebrar una Comissió Europea per proposar solucions per resoldre encara que sigui una mica el problema de les altes emissions de gasos contaminants. I aquests van proposar una iniciativa que consistiria a tenir un dia a l'any sense automòbils. Crec que aquesta és una molt bona idea si s'aplica un dia a la setmana, amb l'opció de desplaçar-se amb transport públic, i així disminuir a petita escala les grans contaminacions.
Crec que Girona s'hauria de sumar a aquesta iniciativa, ja que avui dia podem trobar múltiples transports per desplaçar-nos no contaminants i per tant no suposarà una dificultat molt gran el fet de deixar el cotxe.


«Cat People»
Udo Baumann Blanes
Amic Pep Alum. Em vaig quedar una mica perplex de la teva columna setmanal del 30/11/19 en aquest diari, titulada «Cat Woman». De vegades i prèvia a la seva integració social, els èxits culturals queden incompresos i poden semblar un malbaratament als esforços. Bon exemple és la teva cita de Truffaut (1932-1984), que va viure sota altres condicions i altres coneixements interdisciplinaris quan va opinar de rebre i donar afecte.
Avui dia queda manifest que una sana interacció entre humans i animals resulta beneficiosa per a ambdues parts. A Catalunya, el Parlament va aprovar una llei de protecció animal l'any 2003 (el Parlament Europeu el 2004 i l'Estat Espanyol el 2007), però són els voluntaris ciutadans que posen en pràctica l'esperit dels legisladors. Així el «moviment animalista» és de molt recent aparició, i em recordo amb sorpresa de la cruel actitud popular cap als animals en l'Espanya dels anys 60. El progrés de la humanitat no només pot incloure el tracte entre les persones sinó també el desenvolupament d'empatia cap als animals. I els «Cat People» de Blanes fan visible aquest avanç social i cultural. No sorprèn que a Blanes va ser una amiga holandesa, la Christine, qui tenia la primera associació d'animals registrada el 2006 (Alpha i Gats). I va ser un servidor que fundava el 2014 l'associació Progat Blanes amb la decidida intenció de sensibilitzar la societat per incloure els gats del carrer a la cura social. I amb tota humilitat estic convençut que Progat Blanes ha aportat el seu gra de sorra a l'avui visible preocupació de l'Ajuntament pel benestar animal al nostre municipi. El 2017 uns exmembres de Progat van formar l'Associació Sa Gatonera, que fa poques setmanes va signar un conveni amb el nou govern municipal.
Estic amb tu en lamentar la manca d'atenció que pateixen humans al nostre món i també al nostre municipi, però no treu la necessitat de dedicar esforços per tenir cura també dels animals i, en el nostre cas, dels gats del carrer.


A Catalunya hi ha un problema polític o de convivència
Francesc Buixeda Cabré Santa Pau
La primera mesa de «diàleg o negociació amb ERC», per aconse­guir la investidura del president de l'Estat, ha tingut lloc, i s'ha considerat que a Catalunya hi ha un conflicte polític. Això es un pas enrere en la qualificació del problema, perquè tot i volent-ho renomenar, té les dues vessants, els independentistes intenten i forcen la negociació en aquest sentit, però els catalans tenim molt clara la situació, provocada per ambdues parts, que afecta i molt la convivència.
La postura dels independentistes catalans, que menyspreen els que no ho són, és palpable, al carrer, als locals públics, a les xarxes socials, i fins i tot als mitjans de comunicació etc., totes les performances fan la convivència tensa, i es nota fins i tot al nucli familiar.
Amagar el cap sota l'ala, negant la realitat, és continuar la gran mentida: la independència, promesa efectiva en divuit mesos, no ha estat possible, i ens ha portat la trista realitat. A la brava i contra l'Estat, passant-se per l'arc de triomf la Constitució, l'Estatut i les lleis, és una temeritat. Les conseqüències són ben visibles i viscudes per tots els catalans.
Venen dies de negociació dura amb el sector independentista, menys de la meitat de la població catalana, i el partit socialista, que està intentant per tots els mitjans aconseguir la investidura del seu candidat, tot i que el Rei encara no li ha encarregat aquesta funció. Ha d'ésser sensata i assenyada, no ha de permetre la pèrdua d'autoritat estatal, sens perjudici, per a posteriori seguir negociant per aconseguir bona convivència, per mitjà de les autonomies, estat federal, o altre sistema de divisió territorial, consensuat entre tots els espanyols, en harmonia, com fins ara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook