04 de desembre de 2019
04.12.2019

L'insecte

04.12.2019 | 00:25

Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós». Així comença una de les obres més conegudes de Franz Kafka, La transformació (o La metamorfosi, com també és coneguda) en la traducció d'un dels seus millors coneixedors a casa nostra, Jordi Llovet. El dissortat protagonista ha passat mala nit a causa de les il·lusions nocturnes (uns «somnis agitats», en la traducció que en feu Carme Gala), i en despertar-se no acaba d'assimilar que s'ha transmutat en quelcom odiós. Metamorfosat en una mena de cuca repulsiva, el futur pinta més aviat malastruc. La història, com tothom coneix, no acaba precisament bé.

Reprenent aquest referent ja clàssic, la darrera novel·la de l'escriptor britànic Ian McEwan fa sorna de la situació que actualment travessa el Regne Unit amb el Brexit. El títol del llibre en qüestió, The cockroach (2019), el qual encara no sembla que hagi estat traduït al català, es podria dir L'escarabat. L'escenari, prou conegut per tots i que serveix de punt de partida al novel·lista, és per si sol suficientment delirant, però el talentós McEwan àdhuc el supera. Els anglesos semblen, sí, entestats a fer realitat la llei de Murphy, conforme a la qual «si les coses poden anar a pitjor, hi aniran». Per posar en evidència com n'és de penós, tot plegat, l'autor comença la seva sàtira implacable amb una anàloga transmutació kafkiana, en aquest cas la de Jim Sans. Si el seu antecedent es convertia en un insecte fastigós, Sans es transforma en una «criatura gegant», que no és altra que, atenció, el primer ministre britànic. El novel·lista inverteix així el relat kafkià: ara és l'insecte el que esdevé persona, i no pas una qualsevol.

La narració kafkiana que hàbilment reelabora McEwan copsa de manera sublim l'angoixa de qui es troba convertit en un altre de la nit al dia. En tots dos casos la sorpresa de la «Verwandlung» o transformació és majúscula i torbadora. En tots dos casos, s'hi refereixen els somnis. Sans es desperta «de somnis intranquils» ( uneasy dreams). Com Samsa, es veu a si mateix, en el seu nou cos, amb consternació.

Això és precisament el que sembla que li ha passat al que fins fa poc era la «promesa taronja» de l'IBEX 35, Albert Rivera, la caiguda en desgràcia del qual s'estudiarà segurament als annals de la politologia, de la turpitud i de la prepotència. La fantasia onírica de desbancar Sánchez ha portat la desgràcia a l'exlíder de Ciutadans, quan tenia l'èxit veritablement a tocar: seria ara flamant vicepresident del Govern si no l'hagués encegat l'ambició desmesurada. El que és pitjor, el trànsit massiu dels seus votants a un partit fatxa, racista, xenòfob, masclista, etc., i que s'ha proposat fermament destruir la nostra democràcia, és molt revelador sobre la veritable natura, no gens plaent, del que s'agrupava realment a Cs. L'alteració de Rivera respon més al cànon kafkià primigeni que altra cosa: no serà ja primer ministre, sinó quelcom ben diferent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació