Romà Monreal ha estrenat el càrrec de president de la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Girona amb una entrevista a aquest diari on expressa opinions impròpies del que hauria de ser el màxim representant dels veïns de la ciutat. En lloc de començar un projecte buscant el màxim de complicitats, ha dinamitat ponts de diàleg. En comptes de demanar disculpes a les desenes de persones a qui ha ofès, va dient que se l'ha malinterpretat. És tan superb que pensa que si alguna cosa no surt com ell volia és perquè algú (en aquest cas una periodista) no ha fet les coses bé.
Les seves paraules mostren una total falta d'empatia cap a diversos col·lectius de la ciutat, des d'algunes associacions de veïns a partits polítics passant per entitats que lluiten per intentar resoldre, amb més o menys encert, problemes que tenen en el seu entorn més immediat. Acaba de guanyar unes eleccions i una de les primeres coses que va fer (a qui el va voler escoltar) va ser criticar el president sortint, passant per alt els anys de dedicació al càrrec. Monreal es creu sabedor de la veritat, se sent més treballador i informat que ningú de la ciutat... No obstant això, sembla tenir una necessitat insaciable d'atenció i d'admiració per part dels altres. Comportaments que els manuals de psicologia atribueixen a narcisistes, arrogants i egòlatres.
