Quan el crac del futbol, Messi, recull la sisena Pilota d'Or com a millor jugador del món de la temporada, un títol més que el seu rival i antagonista, Cristiano Ronaldo, dues maneres d'entendre la fama i el caràcter guanyador, i el davanter es permet el luxe de parlar sobre una possible retirada, a la culerada li dona un atac cardíac, i es deprimeix. Com gestiones la pèrdua d'un dels grans jugadors de la història, sense que el club tingui una crisi important de conseqüències imprevisibles?

De vegades les coses que ens agraden, i amb les quals ocupem el temps, coincideixen. Tot és enriquidor. I hi aboquem l'ànima perquè hi trobem recompenses. A vegades, les coses que ens ocupen són necessàries, però no estem enamorats de la feina i d'aquell sector concret. Deixar-ho no és difícil, fins i tot és un alleugeriment. Diuen els experts que una de les preguntes és si ens veiem d'aquí a 5 anys fent les coses que fem ara. Seguint la rutina, veient les mateixes cares. A vegades no podem escollir, i les coses et deixen a tu. I has de caure, aixecar-te i lluitar. Tancar una etapa és com perdre un ésser estimat, o sentir que t'han arrencat una cosa que estimes molt. Et recuperes, però passes una època de dol i de pèrdua del sentit de les coses.

La psicòloga Inma Puig, la primera professional que ha tingut el Barça, i que ha passat pel Celler dels Roca, publica La revolución emocional, i assegura que tots, jugadors milionaris inclosos, necessitem que ens escoltin i ens estimin. La senyora Puig diu que és molt important saber escoltar: «Perquè avui no s'escolta». I mostra com el mètode Balint ajuda a parlar de coses que normalment no expressem. És molt difícil gestionar la pressió i la crítica. I és dur gestionar la indiferència en l'entorn laboral. Les grans figures viuen sotmeses a la crítica contínua, a vegades terrible, i als atacs despietats dels seguidors rivals. Quan ens passa alguna cosa a la feina, pensem que és un atac personal, que no es té en compte tot allò que donem. Segons Puig, aquests desenganys no tenen relació amb nosaltres, sinó que els comporta el lloc de treball. Les coses que ens passen a la feina són en relació amb allò que és el treball. En tot cas, aprenem a gestionar el futur proper, imaginant-nos fent coses que ens omplin, i trobant el territori a on ens sentim còmodes i estimats. Molts de nosaltres això no ho fem, i ens equivoquem moltíssim.