La Generalitat acaba de crear una Comissió del Còmic i la Il·lustració. Em sembla una decisió encertada i molt necessària, que permetrà prestigiar i fer visible un gènere artístic què, snif!, era menystingut, fins fa quatre dies, a la majoria dels museus catalans.

Encara que la comissió arribi un xic tard, està formada, per sort, per un reguitzell de creadors, estudiosos i divulgadors del còmic de primera línia. Cadascun d'ells fa moltes dècades que lluita per promoure aquest medi narratiu, en reivindica les virtuts i s'ha atipat de desmuntar les etiquetes i els estereotips que li encolomen. Estem en bones mans, sí. Ara, només cal que els polítics se'ls escoltin i els facin cas.

Més enllà d'aquesta notícia excel·lent, cal recordar que, a casa nostra, la indústria del còmic continua penjant d'un fil. El poc que tenim és possible, tot sovint, gràcies al voluntarisme de dibuixants i guionistes, que tenen la necessitat vital de fer historietes, i que treballen sense obtenir sous dignes o reconeixement social. Sense un canvi de mentalitat potent del sector editorial, la seva professionalització continuarà sent impossible.

Davant d'aquesta perspectiva tan galdosa, recomanaria a la Generalitat que faci un cop de cap i que imiti, sense manies, una iniciativa del Govern del País Basc: cada any, subvenciona quatre projectes de novel·la gràfica i tres d'àlbum il·lustrat. Ja ho sé: són uns mínims molt mínims, gairebé simbòlics. Però ajudarien a donar sortida a treballs interessants i, de ben segur, fomentarien l'autoestima dels seus creadors.