Els pactes de govern i la càmera Kirlian

pere espinet coll anglès

Aquests darrers dies, s'està parlant molt dels pactes per formar un nou govern a l'Estat espanyol. Els estira-i-arronses estan a l'ordre del dia. El malaurat director Alfred Hitchkcock n'hauria pogut fer un bon guió, on el desenllaç final a poca gent sorprendria.

El PSOE i l'entorn d'Unides Podem ja s'han posat d'acord, però tot indica que hi falta més gent, no acaben de fer el piló necessari. Entenc que o s'hi afegeixen més grups o l'horitzó d'una nova convocatòria cada dia pren més força. Aquesta última opció seria un autèntic insult per a la gent que ja hem anat a votar. Ens agradi o no, la ciutadania va donar un veredicte molt clar. Caldrà, doncs, que aquest veredicte el gestionin els savis escollits.

Seria bo que en les reunions dels interlocutors es fessin fotografies d'una manera seqüencial amb una càmera Kirlian i de ben segur quedaríem molt sorpresos dels canvis envers ells durant les diferents etapes d'exposició fotogràfica, on les radiacions biogenètiques o efectes corona detectats ens podrien dir el perquè de tot plegat.

Gràcies, Veus per la Llibertat!

Dolors Hugas Puigvert Les Olives

El passat 16 de novembre vaig poder assistir a l'acte que va tenir lloc al Teatre Mundial de la Bisbal, amb el nom Veus per la Llibertat, organitzat per un grup activista de gent de la Bisbal i rodalies que s'han unit «gràcies» (o per desgràcia) als sopars reivindicatius que es feien a favor de les persones preses polítiques.

L'acte, que va ser molt emotiu, anava a favor de l'Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), va comptar amb tot un seguit d'actuacions ben diverses que mostraven la riquesa de la cultura catalana: la cobla, el cant coral, diferents instruments, ball de bastons, sardanes, poesia,... i gairebé tot gràcies al voluntarietat de grups locals. L'acte el presentaven en Jordi Pesarrodona, amb el seu nas de pallasso, i el lutier Ramon Elias amb el seu violí, l'Stradiroures, en forma de mapa de Catalunya. Van cloure l'acte les paraules del pare d'en Robert Llach, alliberat feia pocs dies, i la Montse Bassa, amb qui comparteixo una frase que va dir: «En aquest escenari hi ha molta dignitat».

Aquest diumenge, dia 1 de desembre, vaig anar al Museu Terracota de la Bisbal, on el mateix grup activista va aconseguir aplegar un munt de persones a la presentació del llibre Ho tornarem a fer, d'en Jordi Cuixart, on la seva parella, Txell Bonet, i experts ceramistes ens han explicat el procés d'aprenentatge d'en Jordi en el taller de ceràmica de la presó de Lledoners; val la pena visitar-ne les mostres exposades que hi ha en un dels forns de llenya de l'antiga fàbrica, fins al 26 de gener de 2020.

M'he quedat amb una frase molt bonica de la Txell Bonet que més o menys deia: «De tot el que ens passi a la vida sempre hi ha una part positiva per valorar».

Farts que se'ls culpi de tots els mals

Jesús Domingo Martínez girona

Quan la teva professió té com a objectiu la producció d'aliments i tots els teus esforços els dediques a cobrir les necessitats dels altres i en comptes de reconèixer-te l'esforç sents que et menyspreen, quan t'acusen dels mals que pateixen, costa d'acceptar, encara que s'ha de reconèixer que som humans i aquestes coses entre humans passen amb certa freqüència.

És el que sol passar als agricultors, com mostra el cas dels ale­manys. A finals d'octubre, ara han tornat, uns 100.000 agricultors alemanys i 15.000 tractors van sortir al carrer en diverses ciutats i es van bloquejar diverses carreteres per mostrar el seu descontentament i indignació per la política agrària i mediambiental actual de govern.

Els agricultors alemanys es consideren la «columna vertebral de la societat» i són ells els que produeixen aliments els 365 dies de l'any. Van criticar durament el continu augment de normes, com ara la restrictiva legislació sobre l'ús de fertilitzants i la prohibició de determinats fitosanitaris, així com l'atac general als agricultors, tant en premsa com en accions dels animalistes, que dificulta enormement el seu treball diari.

Es queixen també que la política es basa, cada vegada més, en opinions públiques orientades per tendències dominants, en lloc de tenir en compte l'opinió tècnica i científica. Retreuen als mitjans de comunicació alemanys -especialment a les cadenes de televisió públiques- la seva manera d'informar, que consideren tendenciosa i falsa. No els sembla que això mateix està passant a les nostres comarques i amb els nostres agricultors i ramaders?