Llegeixo al Diari de Girona que l'Ajuntament d'Olot ha decidit deixar de fer la fira Orígens, la Fira de l'Embotit, el cap de setmana promocional «Olot per dos» i el festival Veus, durant l'any 2020. Aquestes supressions estan vinculades segons sembla a la reducció que s'ha hagut de fer en algunes partides per tal d'aprovar el pressupost municipal. I ja s'avisa que s'intentarà recuperar alguna d'aquestes accions de promoció el 2021 però que altres deixaran de fer-se.

No conec la situació de cap d'aquestes propostes ni l'impacte econòmic i/o social que tenen però sorprèn que un municipi faci una retallada del 30% en el pressupost de promoció econòmica. Ni ho critico ni ho justifico, bàsicament perquè no conec prou la situació. Però sobta que s'anul·lin quatre accions de promoció de ciutat més o menys consolidades, de cop. La sorpresa ve per tres motius als quals no estem gaire acostumats: la rapidesa en la presa de decisions, la contundència en la contenció i, sobretot, el moment en el qual es produeixen. A finals del 2019, inici del 2020.

I és que tots ens pensàvem que situacions com aquesta les viuríem sobretot en els moments més crítics de la crisi econòmica i no a tocar el 2020. És cert que en plena crisi hi va haver retallades en despesa de promoció, turisme, cultura, etc., però molts dels festivals i actes de promoció van aguantar -molts altres van caure- el llarg període de crisi en la majoria de ciutats. I el que ha passat a Olot no és una anècdota. Hi ha més casos similars. Coincideixen moviments en aquesta direcció justament en un període en el qual els municipis disposen de més ingressos que fa uns anys i on els efectes de la possible futura crisi encara no es noten.

Què està passant, doncs? Jo crec que quatre coses.

La primera és que, justament per la crisi, molts ajuntaments fa anys que continuen amb els impostos congelats. Una situació que és difícil de mantenir en el temps després de cinc o sis anys seguits. L'increment impositiu, però, en el cas que es produeixi tampoc pot ser considerable ja que els ciutadans tampoc estan millor que uns anys enrere.

El segon motiu i molt llligat al primer és que els ajuntaments, tot i no apujar els impostos, es veuen obligats a fer una despesa estructural en diferents àrees a causa del context social del municipi. No només per despesa social sinó per noves necessitats com el sensellarisme o per mancances que han de suplir, com la contractació de més policies locals o contactar nous sistemes de seguretat. Hi ha noves necessitats amb pressupostos molt continguts.

Però més enllà dels aspectes més econòmics o d'ajust pressupostari, crec que hi ha altres motius que expliquen aquest gir en l'aposta turística, promocional o cultural en alguns municipis.

En primer lloc, hi ha molts canvis de govern que provoquen que molts nous governs replantegin la seva oferta promocional o de festivals. Entra nova saba al govern i amb ella noves idees i visions de com promocionar la ciutat o atraure millor el turisme.

Això ha estat sempre així, però en el quadrienni entre 2015-2019 els canvis en els lideratges locals han estat molt importants. Queda molt poca gent als consistoris que ja hi fossin el 2011. No només per les noves majories sinó també per l'aparició de nous partits i pels relleus interns dels partits.

I finalment, crec que ens trobem en un cert impàs en la manera d'encarar el turisme, la promoció exterior i els esdeveniments culturals.

Vivim un moment de replantejament. I això és bo. És evident en molts municipis però també en altres administracions superiors. Cal reflexionar sobre si el que s'està fent funciona o si davant els canvis socials experimentats en els darrers anys cal donar noves respostes.

És molt important aquesta reflexió i anàlisi sobre el que s'ha fet i sobre el que encara s'està fent, ja que si ens hi fixem, hi ha moltes coses que no funcionen. I no funcionen perquè les decisions estaven massa guiades per les bones intencions o per l'impacte econòmic que «teòricament» provocaven. Però poc sovint es tenen en compte elements clau que seria desitjable incorporar. En primer lloc, valorar no només un teòric impacte econòmic temporal sinó si aquest és real i si pot tenir més continuïtat en el temps. I en segon lloc i, per a mi, més important, com encaixa cada acció promocional en el model de ciutat que volem. És a dir, és flor d'un dia o és un pas més a l'horitzó de ciutat que ens hem marcat?

És evident que per respondre a aquesta pregunta abans hi ha d'haver un model de present i de futur per a la ciutat. Com ha de ser la ciutat d'aquí avint anys? Aquest és el tema. I després, veurem si la proposta contribueix o no, si ens acosta o no, a aquesta ciutat desitjada.

Potser és demanar massa i al final es tracta d'anar fent coses. Però crec sincerament que aquells municipis que es repensin, que aprofitin aquest impàs actual per definir els seus passos a mitjà i llarg termini els aniran més bé les coses. Les ciutats actuals són fruit d'haver fet o no aquestes reflexions fa vint o trenta anys. I és evident que a algunes els va més bé que d'altres. Ara és un bon moment per fer-ho, queden tres anys i mig per endavant.